Tal com diu Cristóbal Colón, fer els millors iogurts del món i competir –“batirse el cobre” com expressa de forma vehement– amb Danone sense que sigui el seu principal propòsit té molt de mèrit. Pot semblar estrany, però l’objectiu d’aquesta empresa social situada al bell mig de la fageda d’en Jordà i que rep el mateix nom, La Fageda, no és fabricar iogurts. El rerefons d’aquest projecte és donar oportunitats de feina a persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental de la comarca de la Garrotxa, a partir d’un compromís per a atendre-les a totes sense excepció. És clar que per aconseguir-ho cal una feina amb sentit i no hi ha res millor per a l’autoestima dels treballadors de La Fageda que fer un producte valorat pels consumidors per la seva qualitat i que competeix en els lineals dels Caprabo, Mercadona, BonPreu de torn amb les principals firmes de productes làctics.
Malgrat tot, encara es podria pensar que amb la llagrimeta es compren els iogurts de La Fageda perquè contribueixen a una causa social. Res més lluny de la realitat. Algú estaria disposat a comprar de forma recurrent el producte més car del mercat si no fos perquè realment és extraordinari? Ara bé, si a més hi afegim la seva autèntica raó de ser, comentada anteriorment, es podria dir que en l’argot acadèmic aquesta fundació s’encamina al CumLaude, perquè el relat i la història que l’envolten són autèntics i això, a dia d’avui, no té preu. Dimensió empresarial i dimensió social, dues cares de la mateixa moneda.
En aquest punt, no és casualitat que, moltes escoles de negocis de renom com Hardvard, IESE o ESADE hagin situat La Fageda al centre dels seus casos d’estudi. A més, tampoc ens ha de sorprendre que, any rere any, formi part del prestigiós rànquing Great Place To Work (les millors empreses per a treballar). Així doncs, tenim el “Model La Fageda”, amb la voluntat de solucionar un problema social, a través d’una empresa sense afany de lucre que competeix obertament en el mercat amb la quadratura que tanca el cercle: eficiència i creació de riquesa socialment útil. D’això ara en diuen emprenedoria social, però cal recordar que el projecte de La Fageda neix l’any 1982 quan aquest terme encara no s’havia inventat. Sens dubte, Cristobal Colón, un líder visionari en va ser pioner.
Podem dir que una flor no fa estiu i que el projecte de La Fageda és únic, no se’n poden fer còpies
Podem dir que una flor no fa estiu i que el projecte de La Fageda és únic, no se’n poden fer còpies. No obstant, els seus trets fonamentals poden inspirar altres experiències i, de fet, ja ha succeït i s’han engendrant nous projectes que s’hi emmirallem. Així, per sopar podem recórrer a les pastes i pizzes de la marca Onyar, elaborades per la Fundació Ramon Noguera de Girona i que es poden acompanyar amb un vi extraordinari D.O Costers del Segre de L’Olivera de Vallbona de les Monges. També podem incloure-hi els formatges Muntanyola que la Fundació Ampans elabora a Urpina o els embotits Mallart provinents de La Llacuna de la mà de la Fundació Mas Albornà. Per postres, les galetes El Rosal i els famosos arrugats de la Fundació Alba de Tàrrega.
Com La Fageda, els exemples citats són iniciatives impulsades per entitats d’arreu del país que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida de persones vulnerables i que, precisament, també elaboren productes alimentaris de gran qualitat valorats pels consumidors. Són llavors noves fagedes, algunes ja ben florides, d’altres encara incipients que caldrà regar, cuidar i mimar perquè multipliquin el seu impacte i posar de manifest que som un país amb moltes fagedes.