La paradoxa del boca-orella

Com en tot a la vida, les paradoxes també es donen a les empreses i, per descomptat, als despatxos professionals. I l'àrea de màrqueting no n'és una excepció.

Per exemple, malgrat que tots els professionals admeten que la majoria dels seus clients vénen del boca-orella, aquesta no és l'estratègia on s'inverteixen els recursos, sinó que la majoria dedica la gran part dels seus esforços a altres estratègies de màrqueting amb menys retorn de la inversió, com les xarxes socials o la publicitat als mitjans, entre d'altres.

No nego que les xarxes socials siguin una bona via d'entrada per a molts empresaris, i per això hi sóc present activament, però no és la principal i, molt menys, l'única estratègia que pot seguir un professional per a aconseguir clients. El boca-orella, o les referències, és una autopista comparada amb les altres vies de màrqueting per a professionals i per això sempre recomano dedicar-hi els esforços proporcionals al retorn que ofereixin.

El problema és que el boca-orella s'entén al món empresarial com una eina passiva, on el professional espera que els seus clients el recomanin a altres potencials clients sense fer res més per incentivar-ho que tenir un bon servei, i això fa que el flux de recomanacions sigui molt més petit del que podria ser, ja que només et recomanaran si es dóna l'ocasió.

Aprofitar el gran poder de les referències és vital si vols aconseguir resultats a curt termini, però és molt més còmode escriure aquest article al bloc o piular un consell a través del Twitter que no pas demanar-li a un client content que ens recomani, oi?

Però, si un nen és capaç d'esperar dues hores al carrer en ple hivern per donar-li la carta al carter reial, tu no et veus capaç de fer 10 trucades demanant referències?
Avui et destaquem
El més llegit