La presa de decisions en els temps de l'orientació a client

La producció i l'estratègia de venda han canviat i han passat d'estar centrades en el producte (4P's: Producte, Posició, Promoció, Preu) a estar centrades en el Client (4 C's: Consumidor, Cost, Conveniència, Comunicació). La presa de decisions sobre què produir, per a qui, quan i com, ha canviat en correspondència amb el canvi d'orientació de Producte a Client. Pensar un producte desconnectat del client no requereix més que el context de l'equip que hi pensa (el qual tenia un lloc definit en l'organigrama de l'empresa), juntament amb un mínim coneixement del mercat i dels avanços tecnològics per assegurar la competitivitat de l'empresa.

En canvi, pensar en un producte connectat amb el client, demana tenir en compte i posar en joc molts més contextos. Aquests inclouen, ara sí, com no podia ser d'altra manera, els del client, però també, i segons el que no ens sembla tan intuïtiu d'inici, el context de tots els empleats de l'empresa. És per això que les empreses necessiten tants observadors de la realitat com sigui possible; la qual cosa vol dir que han de fer participar el major nombre possible de persones en els passos previs a la presa de decisions final.

Avui dia, hem pres consciència de què la presa de decisions és un procés complex que involucra el social, el cognitiu i l'emocional. D'una banda, la neurociència ens ha descobert que el pensament racional no és independent, ni objectiu ni infalible. El nostre pensament "racional" està condicionat pel que creiem i per les emocions que sentim.

Del condicionament del pensament racional a les emocions -de com aquest està subjecte als biaixos cognitius i als paranys mentals- i del paper que juga la intuïció en la nostra presa de decisions, en parlen dos grans científics: el neurocientífic portuguès-americà Antonio Damasio en el seu llibre L'error de Descartes i el psicòleg israelià-americà i Nobel d'economia Daniel Kahneman en el seu llibre Thinking, fast and slow.

D'altra banda, en un món que ha passat a ser hiperconnectat i hiperinformat, i en el qual els canvis se succeeixen a la velocitat de la llum, la presa de decisions està totalment influenciada per l'aspecte social i per les xarxes d'informació que se succeeixen a velocitats vertiginoses. Davant d'aquesta nova realitat, avui dia tots plegats hem de cultivar una nova forma de pensar (més visual, més metafòrica, més intuïtiva, més lliure de creences, més imaginativa) i una nova manera d'actuar (amb més locus de control intern, amb més proactivitat, i amb passió pel risc i l'aventura).

Aquesta nova manera de pensar i d'actuar la podem resumir en els conceptes "reflexió en acció" i "impulsivitat entrenada". La "reflexió en acció", que és acció i reflexió, prova i error, incorpora el context i, per tant, demana de nosaltres empatia i observació; al mateix temps que ens demana tolerància al fracàs, o el que és l'altra cara de la moneda, un amor tan gran pel repte, que la sensació de fracàs passa desapercebuda.

La "impulsivitat entrenada" és l'oposat al control sobre les emocions que ens han imposat fins ara i que acaba per matar la capacitat de passar a l'acció que elles comporten. La "impulsivitat entrenada" respecta i honora el poder d'acció present a les emocions; i ho fa enfortint-les en la seva capacitat de servir a les més altes visions i més sàvies decisions.

Per prendre bones decisions, a més de tenir en compte els punts anteriors, necessitem incorporar noves habilitats i eines en el nostre quefer diari. Aquestes són algunes d'elles:

Coneixement dels biaixos cognitius i els paranys mentals i tàctiques i estratègies per combatre'ls
Aprendre a controlar la infoxicació i saber detectar patrons en el caos
Observació i empatia, pensament visual, intuïció, role-play amb el problema/client/visió
Eines per fer créixer la intel·ligència col·lectiva: storytelling, gamestorming, scrum, pensament visual, improvisació teatral, ...
Avui et destaquem
El més llegit