"Es busquen homes per a expedició perillosa. Sou baix, fred extrem, llargs mesos en completa foscor, perill constant, no es garanteix el retorn. Honors i reconeixement en cas d'èxit".
Amb aquest anunci al diari, Sir Ernest Shackleton cercava tripulants per a la seva missió més famosa: travessar l'Antàrtida caminant. 5.000 persones van respondre a la crida i, d'aquestes, 27 van ser escollits.
Com poden contestar 5.000 persones a un anunci d'aquest tipus? Doncs és molt probable que pel mateix motiu pel qual molts compren certes marques de cotxe o d'ordinadors més cars o menys potents que la competència: per la visió que transmeten malgrat el seu preu. A l'anunci de Schakleton la clau està en la darrera frase: "Honors i reconeixement en cas d'èxit".
Però, malgrat prometre quelcom intangible i que no depenia d'ell, com l'honor o el reconeixement, no deixava de tocar de peus a terra. I aquest és el factor que, indirectament, va convertir-lo en un exemple de lideratge.
Hi ha molts llibres dedicats a aquesta aventura, pel que no relataré el succeït, sinó que em centraré en la tria d'un equip de 27 persones sobre cinc mil aspirants. No és només que Schackleton fos un gran líder; que no perdés mai la calma; que tornés a recollir un grup de tripulants que s'havia quedat a mig camí; que guiés la seva tripulació predicant amb l'exemple; o que els animés a seguir escrivint els seus diaris o a fer les seves fotografies fins i tot en els pitjors moments. Shackleton no va mentir, i això va ajudar-lo a captar gent preparada per a totes les vicissituds que van viure. Podria haver centrat l'anunci en la glòria eterna de triomfar. Podria haver "venut" millor l'expedició per aconseguir captar talent, però no hauria estat honest i, a més, no hagués captat el més important: la gent adequada per a aquella missió. És a dir, no volia els millors tripulants, científics, escriptors o fotògrafs; sinó els que millor s'adaptaven a l'expedició que viurien.
I com ens pot ensenyar això en la selecció del millor equip per al nostre despatx? Doncs anunciant el lloc de treball amb les dues parts més importants de la nostra empresa (aventura): el motiu i la realitat.
Podeu llegir l'aventura completa a molts llibres, però el meu preferit és, sense cap mena de dubte, l'escrit per la Caroline Alexander, titulat Atrapats en el gel, que inclou fragments dels diaris dels tripulants, així com les impactants fotografies del fotògraf de l'expedició, Frank Hurley.
Amb aquest anunci al diari, Sir Ernest Shackleton cercava tripulants per a la seva missió més famosa: travessar l'Antàrtida caminant. 5.000 persones van respondre a la crida i, d'aquestes, 27 van ser escollits.
Com poden contestar 5.000 persones a un anunci d'aquest tipus? Doncs és molt probable que pel mateix motiu pel qual molts compren certes marques de cotxe o d'ordinadors més cars o menys potents que la competència: per la visió que transmeten malgrat el seu preu. A l'anunci de Schakleton la clau està en la darrera frase: "Honors i reconeixement en cas d'èxit".
Però, malgrat prometre quelcom intangible i que no depenia d'ell, com l'honor o el reconeixement, no deixava de tocar de peus a terra. I aquest és el factor que, indirectament, va convertir-lo en un exemple de lideratge.
Hi ha molts llibres dedicats a aquesta aventura, pel que no relataré el succeït, sinó que em centraré en la tria d'un equip de 27 persones sobre cinc mil aspirants. No és només que Schackleton fos un gran líder; que no perdés mai la calma; que tornés a recollir un grup de tripulants que s'havia quedat a mig camí; que guiés la seva tripulació predicant amb l'exemple; o que els animés a seguir escrivint els seus diaris o a fer les seves fotografies fins i tot en els pitjors moments. Shackleton no va mentir, i això va ajudar-lo a captar gent preparada per a totes les vicissituds que van viure. Podria haver centrat l'anunci en la glòria eterna de triomfar. Podria haver "venut" millor l'expedició per aconseguir captar talent, però no hauria estat honest i, a més, no hagués captat el més important: la gent adequada per a aquella missió. És a dir, no volia els millors tripulants, científics, escriptors o fotògrafs; sinó els que millor s'adaptaven a l'expedició que viurien.
I com ens pot ensenyar això en la selecció del millor equip per al nostre despatx? Doncs anunciant el lloc de treball amb les dues parts més importants de la nostra empresa (aventura): el motiu i la realitat.
Podeu llegir l'aventura completa a molts llibres, però el meu preferit és, sense cap mena de dubte, l'escrit per la Caroline Alexander, titulat Atrapats en el gel, que inclou fragments dels diaris dels tripulants, així com les impactants fotografies del fotògraf de l'expedició, Frank Hurley.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.