L'any 2003 el Banco Santander inaugurava la seva seu central a Boadilla del Monte, als afores de Madrid. Una de les característiques que més es va destacar del centre va ser la llar d'infants, amb capacitat per a 500 nens i nenes d'entre tres mesos i tres anys i més de 50 professionals treballant-hi. Preveia uns 165 metres quadrats per a bressols i 350 metres quadrats de pati.
Avui, la llar d'infants del banc és la més gran que té una empresa a Europa. En aquell moment, però, va inaugurar un model d'atenció social als empleats absolutament nou a l'Estat. La decisió de l'entitat la va prendre l'expresident Emilio Botín després d'haver vist exemples similars a moltes empreses dels Estats Units, on les escoles bressol són tan habituals com els gimnasos, camps esportius i les sales de relaxació. En els rànquings d'empreses que es publiquen habitualment en aquest país, les que els encapçalen sempre són aquelles que disposen de llar d'infants. És un dels factors que influeix molt positivament en les decisions de canvi laboral.
A l'Estat, després del Santander, van començar a repetir les mateixes experiències empreses com Mercadona, El Pozo, Hospital General de Catalunya i darrerament, Tous. També, seguint models d'altres països, grups d'empreses situades a polígons industrials s'uneixen per tenir una escola bressol comuna. Sense anar més lluny, al Polígon Industrial Bufalvent de Manresa. A Mercabarna, a la Zona Franca de Barcelona, es va instal·lar una llar d'infants de 600 metres quadrats, amb cabuda per a 85 nens i nenes de totes les empreses que en formen part. En tots els casos, les empreses que decideixen tenir llar d'infants contracten els serveis a companyies especialitzades.
Moda o necessitat?
Quan es va instal·lar la llar d'infants de Mercadona a Sant Sadurní d'Anoia hi va haver alguns sindicats -no tots- que van criticar la decisió acusant-la de paternalista i de tornar a les velles colònies tèxtils. Aviat se'n van penedir. No semblava que s'adonessin que la inversió de l'empresa, que en molts casos paga una part substancial del servei, era una manera de facilitar la conciliació a les famílies. Redueix l'absentisme laboral i permet que els pares puguin veure al seu fill o filla.
Europa encara està molt lluny dels Estats Units en oferir aquests serveis. La principal raó és l'àmplia oferta d'escoles bressol públiques, sobretot al nord d'Europa, o les ajudes que reben els pares, afavorint el treball a temps parcial durant els primers tresa anys del seu fill. A Suïssa o Alemanya, per posar un exemple, només el 20% dels nens menors de tres anys van a la llar d'infants, xifra que als Estats Units es multiplica per dos. Hi ha dues raons secundàries: la manca de cultura social a moltes empreses per facilitar la conciliació als seus treballadors –només cal veure els horaris de treball de moltes companyies- i la manca d'espai. Fora de les grans empreses de l'Íbex-35 i alguns exemples allunyats de les grans ciutats, són molt poques les companyies que tenen espais adequats, fins i tot, per a tenir un menjador d'empresa, molt menys una llar d'infants.
No ens enganyem, no tot és fenomenal. Les llars d'infants a les empreses, poden facilitar la conciliació familiar però també són l'excusa perquè l'empleat passi moltes hores a la companyia. Negocis com el financer o l'alta tecnologia obliguen en molts casos a jornades de 12 o més hores. Si el nen està ben cuidat i se'l pot anar a veure de tant en tant no hi ha excusa per a marxar.
Empreses admirades com Apple, Google o Microsoft són reconegudes per esprémer al màxim als seus empleats. Això sí, pagant molt bé. També es pot dir que, casos com els americans, on sovintegen les empreses amb llar d'infants es produeixen per la manca d'oferta o perquè l'oferta que existeix és d'elit. A les llars de la zona de Wall Street es fa passar exàmens especials a les criatures per poder accedir-hi, donada la competència que hi ha. Però això, ja sembla ser d'un altre món.
Benvingudes siguin les empreses que per facilitar la conciliació familiar tinguin llars d'infants com una de les seves ofertes als empleats. Hauria de ser una aposta que les administracions farien bé en estudiar per solucionar un problema que cada cop s'agreuja més. També, benvingudes aquelles empreses que s'uneixin en barris o polígons per a fer les seves llars d'infants. És important que es puguin desenvolupar tots els serveis possibles de llars d'infants, però sobretot que, siguin publiques o privades, facin bé la feina i es dediquin a cuidar bé dels menuts.
Avui, la llar d'infants del banc és la més gran que té una empresa a Europa. En aquell moment, però, va inaugurar un model d'atenció social als empleats absolutament nou a l'Estat. La decisió de l'entitat la va prendre l'expresident Emilio Botín després d'haver vist exemples similars a moltes empreses dels Estats Units, on les escoles bressol són tan habituals com els gimnasos, camps esportius i les sales de relaxació. En els rànquings d'empreses que es publiquen habitualment en aquest país, les que els encapçalen sempre són aquelles que disposen de llar d'infants. És un dels factors que influeix molt positivament en les decisions de canvi laboral.
A l'Estat, després del Santander, van començar a repetir les mateixes experiències empreses com Mercadona, El Pozo, Hospital General de Catalunya i darrerament, Tous. També, seguint models d'altres països, grups d'empreses situades a polígons industrials s'uneixen per tenir una escola bressol comuna. Sense anar més lluny, al Polígon Industrial Bufalvent de Manresa. A Mercabarna, a la Zona Franca de Barcelona, es va instal·lar una llar d'infants de 600 metres quadrats, amb cabuda per a 85 nens i nenes de totes les empreses que en formen part. En tots els casos, les empreses que decideixen tenir llar d'infants contracten els serveis a companyies especialitzades.
Moda o necessitat?
Quan es va instal·lar la llar d'infants de Mercadona a Sant Sadurní d'Anoia hi va haver alguns sindicats -no tots- que van criticar la decisió acusant-la de paternalista i de tornar a les velles colònies tèxtils. Aviat se'n van penedir. No semblava que s'adonessin que la inversió de l'empresa, que en molts casos paga una part substancial del servei, era una manera de facilitar la conciliació a les famílies. Redueix l'absentisme laboral i permet que els pares puguin veure al seu fill o filla.
Europa encara està molt lluny dels Estats Units en oferir aquests serveis. La principal raó és l'àmplia oferta d'escoles bressol públiques, sobretot al nord d'Europa, o les ajudes que reben els pares, afavorint el treball a temps parcial durant els primers tresa anys del seu fill. A Suïssa o Alemanya, per posar un exemple, només el 20% dels nens menors de tres anys van a la llar d'infants, xifra que als Estats Units es multiplica per dos. Hi ha dues raons secundàries: la manca de cultura social a moltes empreses per facilitar la conciliació als seus treballadors –només cal veure els horaris de treball de moltes companyies- i la manca d'espai. Fora de les grans empreses de l'Íbex-35 i alguns exemples allunyats de les grans ciutats, són molt poques les companyies que tenen espais adequats, fins i tot, per a tenir un menjador d'empresa, molt menys una llar d'infants.
No ens enganyem, no tot és fenomenal. Les llars d'infants a les empreses, poden facilitar la conciliació familiar però també són l'excusa perquè l'empleat passi moltes hores a la companyia. Negocis com el financer o l'alta tecnologia obliguen en molts casos a jornades de 12 o més hores. Si el nen està ben cuidat i se'l pot anar a veure de tant en tant no hi ha excusa per a marxar.
Empreses admirades com Apple, Google o Microsoft són reconegudes per esprémer al màxim als seus empleats. Això sí, pagant molt bé. També es pot dir que, casos com els americans, on sovintegen les empreses amb llar d'infants es produeixen per la manca d'oferta o perquè l'oferta que existeix és d'elit. A les llars de la zona de Wall Street es fa passar exàmens especials a les criatures per poder accedir-hi, donada la competència que hi ha. Però això, ja sembla ser d'un altre món.
Benvingudes siguin les empreses que per facilitar la conciliació familiar tinguin llars d'infants com una de les seves ofertes als empleats. Hauria de ser una aposta que les administracions farien bé en estudiar per solucionar un problema que cada cop s'agreuja més. També, benvingudes aquelles empreses que s'uneixin en barris o polígons per a fer les seves llars d'infants. És important que es puguin desenvolupar tots els serveis possibles de llars d'infants, però sobretot que, siguin publiques o privades, facin bé la feina i es dediquin a cuidar bé dels menuts.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.