Quan la Unió Europea (UE) promulga lleis -que, per fer-ho han d’estar pactades entre el Parlament i el Consell (caps d’estat i de govern dels estats membres)- es generen situacions especials, ja que no tots els estats creuen que la llei en qüestió sigui necessària, o que estigui ben feta. I és que a la UE hi ha, des d’un punt de vista de governança, tres tipus de països.
En primer lloc, podríem col·locar aquells que estan ben governats i als que determinada legislació europea els molesta, ja que significa una certa intromissió i, a voltes, una reducció en el nivell d’exigència. Acostumen a ser estats petits als que les lleis que la UE pretén harmonitzar els sobren doncs pensen, amb raó, que ells ja ho feien bé i que l’harmonització els fa baixar de nivell. Els estats més representatius d’aquest corrent són els coneguts com a “frugral” més algun altre: és a dir, els escandinaus, austríacs, alguns bàltics, etc.
"Els que habitem en països mal governats sempre esperem les lleis d’harmonització de la UE com si fos el manà del cel"
El segon grup està format per estats ben governats, generalment grans, que pensen que l’harmonització va en favor de tots perquè els seus interessos són molt globals i les seves accions afecten a tots. Cal reconèixer-los un alt grau de solidaritat, ja que, sovint, acceptant lleis harmonitzadores que rebaixen les seves expectatives. Parlem, fonamentalment, de França i Alemanya.
En el tercer grup estan aquells que habitualment treuen profit de pertànyer a la UE per dos motius: en reben diners en forma d’ajut i les lleis d’harmonització els beneficien perquè la seva legislació nacional és dolenta. Ja poden suposar que aquí es troben Espanya, Grècia, Portugal, i tots els petits del sud i alguns de l’est. Només podríem incloure Itàlia parcialment, recordin-ho perquè sovint s’oblida, malgrat no estar massa ben governats ells són contribuent nets a la UE -és a dir, aporten més del que reben-. En resum, els que habitem en països mal governats sempre esperem les lleis d’harmonització de la UE com si fos el manà del cel.
El problema de la Unió Europea pel que fa a la desafecció ve donat perquè els governs dels estats propaguen els èxits de la Unió com a propis de l’estat. Especialment els mal governats. El cas, d’Espanya és paradigmàtic. Els successius governs espanyols mai expliquen a la població que sense la UE, Espanya seria una mena d’Argentina, si no pitjor. La premsa, cop és habitual, fa mutis, i amb aquest silenci es fa còmplice i traïdora d’Europa.
"Portem massa anys amb els populistes d’esquerres participant en governs espanyols i influint en governs catalans. Necessitem que algú posi seny a tanta mala governança"
Ara, la UE (Parlament i Consell) han arribat a un acord per promulgar una llei d’immigració que, mira per on, deixa insatisfets als populistes d’esquerres, i als de dretes. Anem bé. El tema s’ha centrat. A Espanya li convé que les lleis anti-populistes surtin d’Europa. Portem massa anys amb els populistes d’esquerres participant en governs espanyols i influint en governs catalans. Necessitem que algú posi seny a tanta mala governança. Tots sabem que els governs que lideren Espanya (l’espanyol i el català) mai solucionaran els problemes d’una immigració mal gestionada. Ho farà Europa, com amb molts altres temes d’autèntic calat.