Llop o gos d'atura: alternatives a la venda de serveis financers

El personatge de Leonardo di Caprio, Jordan Belfort, a la pel·lícula El llop de Wall Street, ens presenta a un venedor extraordinari però totalment amoral. Es dedica a les finances per que és el sector en el que és més fàcil enriquir-se, tant els intermediaris com els propis inversors. Ell, venent, senzillament "dona curs" a la cobdícia desaforada.

La pel·lícula m'ha fet reflexionar, per què és el meu sector i ahir, al cine, em removia a la cadira. He creat una empresa, Puentis, per facilitar préstecs directes a empreses. I una part important de la feina és oferir la possibilitat de prestar a inversors.

Quines són les diferències entre la nostra proposta i la de Jordan Belfort? O entre la proposta fins ara prevalent a moltes entitats bancàries, a on els comercials es premiaven per resultats de les campanyes, sense avaluar els seus mètodes (ara el Banc d'Espanya està exigint un canvi radical en els incentius).

• Per començar, explicar els riscos de la proposta tant com els seus beneficis, les limitacions tant com els beneficis. Mai pressionar, mai.

• Establir una relació de credibilitat amb el client, de llarg termini.

• Retribuir als comercials independenment dels seus resultats immediats, en base als seus valors, a la seva contribució general (no només econòmica).

• Tenir uns valors que traspuïn les parets de l'empresa, que es reflecteixin a la pàgina web, que es sentin a les converses telefòniques. Valors de compromís a llarg termini, d'interessos alienats amb els clients, que es basin en la transparència, en una informació àmplia, clara.

• Finalment, el que desitgem és establir una relació de confiança amb el client, i ara i aquí aquesta passa per que la proposta de valor sigui sensata, raonable, ben avaluada, i tingui futur. En definitiva, volem acompanyar al client, assenyalant els bons camps i deixar que mengi...o no mengi.
Avui et destaquem
El més llegit