La comarca de l’Anoia és, des de fa segles, un territori amb un ADN industrial indiscutible. Parlar de l’Anoia és parlar de paper, de pell, de tèxtil, de metal·lúrgia, de química, d’innovació i de talent. És parlar d’un teixit empresarial resilient que ha sabut reinventar-se moltes vegades i que continua sent, avui, la columna vertebral de l’economia i del benestar del territori.
No és una afirmació retòrica: un terç del volum de negoci de tota la comarca prové de la indústria, i gairebé la meitat de la població activa hi treballa, directa o indirectament. L’Anoia és la tretzena comarca més industrial de Catalunya i manté especialitzacions úniques en sectors com les arts gràfiques, la metal·lúrgia, la pell o el paper. També és una de les comarques més innovadores, destacant en patents, dissenys i marques.
Però aquesta realitat no ha estat ni és fàcil. La indústria anoienca ha crescut, persistit i evolucionat malgrat obstacles històrics i actuals: falta de sòl industrial, dèficits en infraestructures, manca de talent especialitzat, burocràcia lenta, incerteses energètiques, pressió normativa, dificultats per créixer o per exportar.
"La indústria anoienca ha crescut, persistit i evolucionat malgrat obstacles històrics i actuals"
A tot això s’hi suma un altre repte que preocupa la pràctica totalitat d’empreses: la dificultat per trobar personal qualificat. Falten perfils tècnics, operaris especialitzats, enginyers i professionals que vulguin desenvolupar la seva trajectòria en la indústria. Malgrat el treball que es fa des dels centres formatius i universitaris, la demanda del sector és superior a l’oferta. I quan no hi ha talent disponible, les empreses no només no poden créixer: també posen en risc la seva continuïtat.
La burocràcia és un altre factor que es repeteix en totes les converses amb empresaris. Permisos que s’eternitzen, normatives que canvien constantment, processos complexos que allarguen inversions que haurien de ser àgils. L’administració, massa sovint, es converteix en un actor que frena en comptes d’acompanyar. I en un context de transició ecològica, digitalització i exigències ambientals creixents, les empreses necessiten certesa i suport, no obstacles afegits.
Malgrat tots aquests entrebancs, la indústria anoienca continua mostrant una vitalitat admirable. Ho fa generant llocs de treball estables i de qualitat; equilibrant les rendes i contribuint a la cohesió social; col·laborant amb el territori i impulsant serveis auxiliars que també generen riquesa. Ho fa oferint oportunitats als joves que no volen marxar, apostant per la sostenibilitat i millorant processos, productes i maneres de produir. Ho fa perquè la indústria, aquí, no és només una activitat econòmica: és un element estructural que defineix el benestar present i futur de la comarca.
Aquesta és la realitat que defensa la Unió Empresarial de l’Anoia i que ha posat reiteradament sobre la taula: sense una indústria forta, no hi ha economia resilient. Sense polítiques valentes que resolguin els dèficits acumulats, no hi haurà oportunitats per als pròxims anys. I sense entendre que la indústria és progrés —i no un vestigi del passat—, el país pot perdre la capacitat de crear valor real.
"LAnoia no és una comarca que es resigni. Si una cosa ha demostrat al llarg de vuit segles, és la seva capacitat de perseverar, reinventar-se i avançar"
Però l’Anoia no és una comarca que es resigni. Si una cosa ha demostrat al llarg de vuit segles, és la seva capacitat de perseverar, reinventar-se i avançar. Des dels molins fins als polígons, des de les primeres adoberies fins als laboratoris d’innovació, des dels telers manuals fins a les empreses exportadores que avui porten els seus productes arreu del món, el territori ha sabut mantenir viva la seva essència productiva. I és precisament aquesta essència el que fa necessari que les institucions, la societat i el país s’alineïn amb el seu teixit empresarial per garantir que la indústria no només continuï sent una columna vertebral, sinó que es converteixi en la plataforma del futur.
Perquè l’Anoia és indústria. Ho ha estat sempre. Ho és avui. I ho serà, si sabem acompanyar-la, també demà.