Malament i millor

En les properes setmanes, descansarem, almenys per un temps, aquells de nosaltres que tenim el privilegi de fer-ho. Si treballes per a un tercer, lector, utilitzaràs una part del teu sou per això, perquè és el teu dret. Si treballes pel teu compte, tiraràs dels estalvis, perquè és el teu dret. Si encara no t'has endinsat en el món laboral, és probable que necessitis el suport dels teus pares o de ves a saber qui per passar aquesta setmana amb els amics. La qüestió és el “com”, no el “què”. Sembla una nimietat, però és un gran salt. Els nostres avis mai van fer vacances, perquè la feina i la vida eren una i la mateixa cosa a la corda fluixa de la supervivència. Avui, si tenim l'oportunitat de descansar (ben merescuda, sens dubte), és gràcies a la feina feta col·lectivament per molts altres.

"Els nostres avis mai van fer vacances, perquè la feina i la vida eren una i la mateixa cosa a la corda fluixa de la supervivència"

Podem dir el mateix, per exemple, d'altres assoliments globals que considerem bàsics. Al món, de mitjana, hem estat capaços d'encarrilar molts assoliments que semblaven un luxe. La perspectiva històrica permet percebre això més fàcilment, ja que cal posar-se ulleres de llarg abast per superar la miopia que ens causen les misèries quotidianes.

Les dades macroeconòmiques ens diuen que la quantitat de persones que viuen en pobresa extrema segueix una tendència a la baixa, llevat d'excepcions. Els indicadors d'educació bàsica ho confirmen, així com en altres àmbits que el desenvolupament tecnològic ha permès. Sí, però no és suficient.

L'un no treu l'altre, diu la saviesa popular. El nivell de desenvolupament que hem assolit en benestar global hauria estat inimaginable, per exemple, per als nostres avantpassats de fa un segle, però no hem estat capaços de deslligar els nusos que continuen empobrint milions de persones, de fer la vida més justa i solidària per a tothom. És possible, però no ho hem aconseguit.

Sóc agraït, però no ingenu. Sóc optimista, però no cec. En molts llocs del món, i en molts altres petits mons que podem percebre en el nostre, el camí encara està per recórrer. Mentre els drets continuïn sent un luxe i les desigualtats ens posin davant del mirall de la injustícia social, no serà suficient. El progrés no és lineal ni universal, encara que des dels nostres privilegis ens pugui semblar així. Entenc que parlem en veu baixa sobre els beneficis del desenvolupament humà, per exemple, quan mirem de cara a la misèria mundial.

"Ens n'anirem de vacances, però les atrocitats del món no descansaran"

Ens n'anirem de vacances, però les atrocitats del món no descansaran. M'ha portat força temps entendre una cosa bàsica: les coses no estan bé, però estan millor. O si es prefereix: les coses estan millor, però no estan bé.

Si pots, lector, descansa, tenim molta feina a fer. Ambdues coses són possibles alhora.