Després de dos mesos tancats a casa les autoritats ja comencen a parlar de com serà el desconfinament, el lent procés pel qual intentarem recuperar l’activitat malgrat que encara no tornarem a la normalitat. Algú massa cínic n’ha dit “la nova normalitat” però de normal no en tindrà res. Seria més precís dir “la nova manera de fer” doncs hi ha un munt de coses quotidianes que ara caldrà fer d’una altra manera, tant si ens agrada com si no.
"Algú massa cínic n’ha dit “la nova normalitat” però de normal no en tindrà res... Això no és “la nova normalitat” sinó “les noves normes”, i la policia se’n cuida de fer-les complir""
Moltes coses seran diferents per ordre de l’Estat, que en defensa de la salut pública anirà dient en quines condicions es poden fer: distància entre les taules d’un restaurant, quanta gent pot haver-hi dins una botiga, quin ha de ser l’aforament de cada teatre, a quines hores pots fer esport o si pel carrer cal anar amb mascareta. Això no és “la nova normalitat” sinó “les noves normes”, i la policia se’n cuida de fer-les complir.
Però a banda d’aquest marc normatiu i regulador veurem com la societat incorpora un nou codi d’etiqueta, un nou filtre que indica què és de bon gust i què de mal gust. Més enllà de la norma hi haurà nous gestos i detalls que aniran ordenant les bones i les males formes. És evident que perdrem les encaixades de mans i els petons de cortesia entre desconeguts, ja veurem quin és el gest social que les substitueix doncs no veig gens clar això de tocar-se els peus o els colzes. Serà una simple aixecada de celles? Ens tornarem més freds i distants? El que està clar és que abraçar-se serà un signe de confiança íntima, una manera intensa de dir “tens tota la meva confiança”.
Serà de mal gust convocar una reunió i donar per fet que serà presencial, tret que sigui per veure uns materials, visitar unes instal·lacions o alguna altra raó que ho pugui justificar. Fins ara algú podia decidir on seria la trobada, “a les nostres oficines”, i en canvi ara com a molt podrà dir amb quina eina, “farem servir zoom, ja li enviarem l’enllaç”. I això seguirà així un bon temps encara que ens desconfinin. No importa que et garanteixin que hi haurà metres de separació entre les cadires, serà groller obligar algú a reunir-se físicament si només és per mantenir una conversa. La nova cortesia és que per parlar no cal fer anar ningú enlloc.
"L’Estat ens dirà què podem fer i què no. Ara ens toca a nosaltres decidir com actuarem"
Facebook i Google ja han anunciat que allargaran el teletreball pel seu personal fins a finals d’any. Si el tipus de feina ho permet, encara que ens desconfinin serà agressiu obligar la gent a estar tots junts dins una oficina. Serà habitual veure organitzacions que viren cap al teletreball, segurament combinat amb reunions presencials puntuals doncs són útils per mantenir viva la flama del projecte compartit, desenvolupar complicitats i sentiment de pertanyença. Obligarà a modificar molts estils de lideratge i de bona relació entre companys. Qui serà capaç ara de notar que un company de feina està deprimit o desmotivat? Com se’l cuida? Com se l’acompanya si no li podem fer un cop a l’esquena just quan toca? Com es motiva a un equip que no es veu cada dia? Com s’acompanya el creixement del talent?
L’Estat ens dirà què podem fer i què no. Ara ens toca a nosaltres decidir com actuarem. Quines seran les nostres maneres de fer a la feina, a casa, pel carrer i amb els amics. Marca tendència, be care.