La intel·ligència artificial admet usos intel·ligents o usos estúpids. Si vols estalviar-te estupideses, em sembla que aquest article t'interessa.
Anem a pams. Hi ha una mena de carrera per veure qui aconsegueix l'ús més intel·ligent dels models d'IA. Els objectius solen ser millorar l'eficiència, estalviar costos i guanyar un avantatge competitiu.
Una aspiració raonable per a qualsevol dels que està en plena cursa, a hores d'ara, és ser capaç de mantenir un parell de dies d'avantatge. En sentit literal ho dic. Més temps és difícil, perquè la tecnologia va molt de pressa i hi ha molts equips arreu del món treballant simultàniament i fent-ho molt bé. Però com a totes les carreres, hi ha ja alguns cotxes a boxes, altres amb rodes punxades, altres directament estrellats, i una petita colla que es mantenen vius i amb opcions.
"Una aspiració raonable per a qualsevol dels que està en plena cursa, a hores d'ara, és ser capaç de mantenir un parell de dies d'avantatge"
Aquests que van per davant no són pollastres sense cap. Han après de pressa quatre lliçons i se les han aplicades. Primera lliçó, l'absència d'adequació: el contingut generat per la IA no té, d'entrada, el to específic o l'estil de l'organització, fent difícil mantenir una veu de marca consistent. Segona lliçó, la complexitat del prompting: aconseguir resultats pràctics requereix prompts extensos, la qual cosa pot fer perdre més temps del que es pretén guanyar. Tercera lliçó, el risc d'al·lucinacions: si es volen evitar tant inexactituds com contingut fabricat és necessari augmentar el perímetre de coneixement de la IA amb material suplementari que no està inclòs en el model. I quarta lliçó, la multiplicació de models: hem estat un temps pensant que GPT era sinònim de IA, i la realitat és que van sortint competidors que no només modifiquen el paisatge i aconsellen una comparativa, sinó que impliquen també un altre tipus de tractament.
Però a més a més, globalment, aquests que van per davant han advertit algunes conseqüències de l'ús de la IA que no són desitjables. En citaré les principals. La primera és molt òbvia: si no hi ha control editorial sobre la manera com els treballadors van generant textos, hi ha un risc real de diluir la veu de la marca. Si, a sobre, no hi ha control en la informació que es comparteix, els departaments legals entren en pànic perquè encara desconeixen les implicacions tècniques que això té. La segona, àmpliament verificada, és que hi ha enormes possibilitats que l'ús de la IA per part dels treballadors sigui ineficient, fet que redundi a una caiguda de la productivitat. La tercera, especialment difícil en organitzacions grans, és que les exigències de coneixements tècnics -habilitats de redacció i adequació a la interfície xat- són una barrera real per a l'adopció de l'eina per part de molts treballadors. Per acabar, les actualitzacions constants de models poden sobrecarregar i frustrar els treballadors.
"Hem estat un temps pensant que GPT era sinònim de IA, i la realitat és que van sortint competidors que no només modifiquen el paisatge i aconsellen una comparativa, sinó que impliquen també un altre tipus de tractament"
El camí per anar endavant en aquesta cursa ha de passar, necessàriament, per encertar on posar el focus. Al meu entendre, la base de qualsevol integració intel·ligent -no estúpida- de la IA ha de tenir, com a objectiu fonamental, garantir 3 pilars: la consistència de la veu de marca, l'eficiència i l'adaptabilitat als avenços tecnològics.
La consistència de la veu de marca passarà pel domini en les tècniques de refinament de models: no oblidem que la P de GPT respon a Pre-entrenat. El model ha de ser entrenat del tot si volem que parli el nostre llenguatge específic.
"El camí per anar endavant en aquesta cursa ha de passar, necessàriament, per encertar on posar el focus"
L'eficiència implicarà facilitar interfícies més pràctiques i menys versàtils que la d'un quadre de diàleg com és ara el xatbot. Què va ser, si no, l'aparició de les finestres de Mac o de Windows respecte a la pantalla d'MS-Dos, un canvi que va permetre l'adopció massiva de solucions que ja estaven a l'abast dels usuaris més experts? Una interfície que ha de romandre estable encara que el model de llenguatge que s'estigui utilitzant canviï.
L'adaptabilitat als avenços tecnològics passa per l'acompanyament per part d'equips especialitzats que permetin entendre tant les prestacions tècniques com les possibilitats d'aplicabilitat pràctica a l'organització.
"L'eficiència passarà per facilitar interfícies més pràctiques i menys versàtils que la d'un quadre de diàleg com és ara el xatbot"
Amb això, no asseguro que l'adaptació sigui la millor, però sí que pots arribar a mantenir un parell de dies d'avantatge respecte al competidor. I que minimitzaràs la possibilitat d'un ús estúpid.