Maquiavel versus Pinotxo

En aquest 2013, que ja s'acaba, coincideixen dues efemèrides vinculades amb els llibres italians més venuts de la història: El Príncep de Maquiavel i Les aventures de Pinotxo de Collodi.

Coincidint amb el Nadal, es compliran cinc segles de la primera edició de l'obra de Maquiavel. Un compendi sobre com ha d'actuar un governant per assolir i mantenir el poder, en el context del polític del segle XVI. De tots els seus consells, el més recordat és aquell que diu que el príncep, abans que estimat, ha de ser temut. Avui en dia pocs dels nostres governants són temuts, tret, és clar, del ministre d'Hisenda... per raons ben òbvies.

I també es compleixen 150 anys de la fi de la publicació per entregues del Pinotxo, el ninot de fusta al qual li creixia el nas cada cop que mentia.

Les casualitats del calendari ens porten a lligar una manera de fer política ("maquiavèl·lica"), que no ha quedat com un sinònim plaent, amb la mentida compulsiva. De fet, Maquiavel distingeix entre la mentida, vetada, i el dissimuli de les coses, recomanat i expressió de sagacitat.

Dir que tots els polítics menteixen està fora de lloc (arreu hi ha mentiders) però en viure de la projecció pública haurien de ser més curosos. En canvi, dir que poquíssims polítics actual són sagaços... ho deixo a criteri de l'amable lector.

Avui et destaquem
El més llegit