A principis de juliol, el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya va celebrar el Fòrum de l’Auditor Professional, en la seva 31ª edició sota el lema Sumant per la recuperació. Vaig tenir la fortuna de moderar la taula rodona titulada Intel·ligència artificial al servei de l’auditoria en què vam reflexionar com la tecnologia pot transformar aquesta activitat professional tal i com la coneixem.
L’ocasió em va traslladar momentàniament al passat, a un dels primers records i imatges que tinc gravades a la memòria de la infància. En aquesta aparec amb no més de dos o tres anys davant de la mar; una mar platejada, forta i brava, el Cantàbric. Els meus peus a la vora, esperant l’arribada de la propera onada i preparada per sortir corrent i evitar que aquesta m’atrapés, m’emboliqués i em portés mar endins.
En els dies previs al Fòrum, el procés de preparació del contingut, les preguntes i l’enfocament de la taula rodona, em van obligar sense remei a avaluar la meva relació amb la tecnologia i vaig trobar un paral·lelisme amb aquest record de la infància. Una relació d’atracció i por simultànies: atracció per la seva força i el seu poder transformador, i por a allò desconegut, per les implicacions que pot comportar i la forma en què ho farà.
Tot està canviant i de manera exponencial. Els avenços tecnològics, la robòtica i la intel·ligència artificial són aplicades en múltiples camps, generant impactes rellevants en àmbits diferents. Un creixent debat envolta les conseqüències derivades de l’ús d’aquestes eines a la feina de l’auditor, principalment a la necessitat d’adaptació dels professionals a aquest nou entorn, seguit de l’increment de la eficiència que permetrà que els auditors es centrin en el disseny de l’estratègia de l’auditoria, en l'anàlisi de les conclusions obtingudes mitjançant aquestes eines i en aquells aspectes i tasques relacionades amb el judici de l’auditor.
Aquest nou escenari ja ha portat amb si canvis en les composicions dels equips de treball d’auditoria. Els auditors de professió convivim i col·laborem amb especialistes en IT, i aquest és només l’inici d’un procés transformador que des del meu punt de vista ens farà qüestionar-nos les nostres estructures de firma, que foren ideades i creades en un altre moment de la història i molt possiblement quedaran obsoletes en aquest nou ecosistema. Per no parlar del nostre sistema educatiu actual, que prepara els joves per l’ocupació d’avui i no per la del demà.
La tecnologia mai substituirà l’ésser humà, en la mesura en què certes habilitats i skills ens fan singulars, com l’empatia, la creativitat, la col·laboració, el pensament lateral i el pensament crític
En aquest procés de canvi veig grans oportunitats de millora del nostre ofici com a auditors, i entreveig també la capacitat d’atraure al talent més jove, els millenials que han impulsat a les empreses a canviar en àrees clau, a la generació Z, els centennials, de qui es diu que ho canviaran tot, i a les que vindran.
A l’avantsala de la cinquena revolució es posa de manifest que un altre lideratge és absolutament necessari i pel meu cap apareix la imatge d’un camaleó. Aquest animal es pot adaptar a qualsevol medi de manera ràpida amb el color de la seva pell i passa desapercebut dels depredadors. Aquesta capacitat d'adaptació a l’entorn, per molt hostil i reptador que sigui, serà absolutament necessària per ser capaços de saber com respondre a les adversitats i obstacles que es presentin, essent necessaris una ment més oberta i flexible i el desenvolupament de la capacitat d’adaptació, generació i gaudi dels pròxims canvis.
Hem d’entendre, defensar i abraçar la tecnologia com un mitjà per millorar l’entorn, en comptes d’un enemic des del punt de vista econòmic i de l’empleabilitat. La tecnologia mai substituirà l’ésser humà, en la mesura en què certes habilitats i skills ens fan singulars, com l’empatia, la creativitat, la col·laboració, el pensament lateral i el pensament crític.
Avui em submergeixo en aigües profundes sense por, però amb respecte, ja què les onades van deixar d’espantar-me fa temps. Tant que no recordo quan va ser.