El Maresme no és Cantàbria

Però s’hi assembla o les podem comparar. Ambdues tenen mar, una a prop de Barcelona, l’altra de Bilbao i tenen poblacions just al voltant del mig milió d’habitants: Maresme (446.000) i Cantàbria (581.000). Les dades corresponen als registres de l'any 2019. Hom podria pensar que les seves economies són radicalment diferents. Una catalana i dinàmica, l’altre entre les comunitats autònomes espanyoles subsidiades, aïllada i tradicional. Però resulta que el tòpic no funciona. En valor afegit brut (VAB) per habitant, les dades ens diuen que Cantàbria és més productiva que el Maresme.

Fonts: INE per Cantàbria i l'IDESCAT pel Maresme

Cantàbria és un 6% més productiva que el Maresme pel que fa al conjunt de la seva economia, mentre que, per rams, només s’afebleix en serveis, però ens supera, per poc, en agricultura i molt en indústria, amb un 45% més. Qui ho diria? Les dades indiquen que, més serveis i menys indústria, és un signe decadent de camí feble en una economia robusta.

La indústria pesa al Maresme un 15% del seu VAB total, però a Cantàbria un 21%, això és, més d’un terç superior. La diferència de fonts estadístiques (INE i l'IDESCAT) podrien aportar algun dubte, però la comparació a escala provincial d’ambdues fonts ens indiquen que la font catalana tendeix a aportar valors més elevats que l’espanyola, per la qual cosa el biaix de les fonts no esmena la comparació, més aviat l’agreuja.

Les dades ens diuen que Cantàbria és més productiva que el Maresme

Els valors de VAB es capgiren, però, si atenem a la renda familiar disponible per habitant. Aquí el Maresme supera Cantàbria amb 18.400€/hab al Maresme per 12.205 euros a Cantàbria, i aquí sí que el biaix de les dues fonts estadístiques pot engrandir el Maresme respecte de Cantàbria, però no tant com per anul·lar la superioritat del Maresme. Un cost de vida superior i un grau més alt de la retribució salarial en comparació amb el capital posarien el Maresme en primer lloc, però, per contra, a Cantàbria l’economia es capitalitzaria més intensament.

Així i tot, aquesta major retribució salarial no trenca un dinamisme que al Maresme és superior al de Cantàbria. Entre les dates del 2011 i el 2019, el conjunt del VAB al Maresme hauria crescut un 121% (a Catalunya un 118%), però a Cantàbria només un 110%. Les fonts són novament l'INE i l'IDESCAT, però els valors relatius de cadascuna es poden acceptar com a vàlids, precisament per ser respectius, no barrejats.

Imatge de Vilassar de Dalt | Consell Comarcal del Maresme

Aquesta realitat de fons no trenca el tòpic d’un Maresme (Catalunya) ric vers una Cantàbria pobre, que en el debat corrent comporta un major finançament com a comunitat autònoma (CA) i a una permanent legitimitat de reclamació. La realitat, però, és que el Maresme és també aportador net al qual serien les balances fiscals internes catalanes, essent una de les comarques aportadores netes més rellevants, específicament en inversió acumulada, sigui de l’Estat com de la Generalitat.

Quina realitat és, tanmateix, molt diferent entre ambdós territoris?, el Maresme és una simple comarca amb una molt dèbil institucionalitat, mentre que Cantàbria és tota una comunitat autònoma. Com a comarca, el Maresme posseeix el que seria una simple mancomunitat municipal per a determinats serveis molt escadussers i en la realitat metropolitana, no pertany a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ni a res similar.

Cantàbria, com província esdevinguda CA, posseeix una institucionalitat amb parlament i govern, disposa de presència de l’estat amb organismes judicials i representant del govern central. A les Corts hi té 5 diputats i 5 senadors propis. La seva diputació, convertida en CA, és directament electe, amb uns 35/45 diputats i el seu pressupost és de 2.850 milions d'euros (2019).

Cantàbria posseeix una institucionalitat amb parlament i govern

No es tracta de fer el Maresme una comunitat autònoma, però sí de plantejar que, per subsidiarietat i per transparència, el Maresme formi part de la regionalització de Catalunya. Cal gaudir dels avantatges de la Catalunya en gran (7,5 milions d'habitants), però també d’alguna part de la riquesa institucional dels espais menors i propers, com el cas de Cantàbria ens mostra.

Aquesta no és una demanda d’excepcionalitat, perquè d’autogovern electe a dimensions similars de població n’hi ha també a llocs com La Rioja, Àlaba, Navarra, als consells insulars de totes les illes i al mateix Aran. Algú pot dubtar que un grau d’institucionalitat al Maresme, més sòlid que la simple comarca, serviria per a replantejar la seva economia, el seu pes dins la regió metropolitana de Barcelona i les possibilitats de polítiques socials, econòmiques o ambientals? 

No es tracta de fer el Maresme una comunitat autònoma, però sí de plantejar que formi part de la regionalització de Catalunya

Només la desconfiança asseguda en tota mena de govern i de representació política, que els catalans ostentem i fent gal·la d’esperit àcrata, ens bloquegen davant el canvi. Però, mentrestant, nosaltres admetem una Diputació de Barcelona aberrant, un consell comarcal sota mínims i cap representació directa al Parlament de Catalunya. En aquest cas, els representants del Maresme són els 85 diputats de la província de Barcelona (85 dels 135 totals), que és com dir que ningú representa directament el Maresme, perquè ningú s’hi deu, més enllà de la bona voluntat dels càrrecs electes residents a la comarca. Si el Maresme fos districte electoral, aleshores li tocarien 8 de propis, responsables i amb programa i oficina accessible als electors.

El progrés del Maresme dependrà, en bona part, de la seva pròpia gent i del grau de regionalització que Catalunya assoleixi. El progrés i el salt fet per diverses CA es deu a aquests factors i Cantàbria ens sobrepassa, al mateix temps que manté el paper reivindicatiu, mentre que el Maresme, oficialment ric, aconsegueix una economia que és menor. Aquesta és una realitat que ens interroga.