Quan el director de VIA Empresa em va demanar escriure sobre una dona que hagi marcat i guiat la meva vida, els ulls se me'n van anar cap amunt, intentant posar al centre alguna llunyana, una persona d’aquestes que tenen gran projecció. Aquesta setmana segurament molta gent haurà escrit sobre elles; grans dones referents en la plana nacional i internacional, dones que omplen portades, dones de poder, dones líders de grans empreses, dones empresàries, directives, emprenedores, polítiques... Dones exemplars, referents. Grans role models. Dones que deixen i han deixat empremta.
Tot seguit, vaig baixar els ulls i vaig pensar: per què no parlar d’algú proper, d’algú que, sense voler-ho, t’ha marcat? Una persona amb qui t’has emmirallat i que d’alguna manera t’ha fet ser com ets. No algú de qui has llegit, has vist o has escoltat. Sinó algú que has viscut perquè era dins de casa. Una persona que has vist aixecar la persiana, caure i tornar-se a aixecar. Soc afortunada de tenir un referent molt proper. La meva mare. La Rosa Radó.
Ella és una dona emprenedora, que a principis dels 80 va canviar l’empresa familiar vinculada al món dels supermercats pel sector de la premsa. Una llibreria-papereria petita al carrer més cèntric de Llavaneres. Un negoci de 362 dies a l’any perquè només n’hi ha tres que no hi ha premsa. I les vacances, a casa, sempre han estat una cosa esporàdica i puntual, perquè és complicat conciliar en un sector que no s’atura. Per tant, els descansos han quedat reduïts a escapades llampec de dilluns a dimecres on el que es pretén és tenir un dia, un sol dia o dos en el millor dels casos, que no soni el despertador a les sis del matí. Fet impossible perquè el cos, després de tants anys, ja està habituat a despertar-se a l’hora que surt el sol. És la seva vida.
És una dona que fa xarxa de proximitat i et connecta amb altres grans professionals, sovint invisibles
Ella és una dona que no només fa la seva feina amb vocació i devoció sinó que està pendent de tots els col·laterals que no es veuen. Sap quins gustos tens pels llibres, si agafes el diari en català o en castellà, la col·lecció de cromos de la teva néta i, de ben segur, t’aconseguirà un exemplar d’aquella petita tirada de revistes perquè hi sortia una menció breu de la teva neboda. Però, sobretot, et preguntarà i s’interessarà si fa temps que no veu el teu pare o la teva mare per la botiga. I és probable que si et veu preocupada et faci un flam o un pastís perquè és la seva manera de ser al teu costat. Els que teniu motlles seus a casa, sabeu de què parlo.
També t’ajudarà a trobar la modista, la fisioterapeuta, la cuinera, l’advocada, la política, la doctora o la perruquera que et pot ajudar en aquell moment que tant la necessites. És una dona que -fent servir l’expressió de la Roser Moré, presidenta de la patronal del Maresme-, fa xarxa de proximitat i et connecta amb altres grans professionals, sovint invisibles, com són la Teresa, la Mari, l’Elena, la Rosa, la Marta i tantes i tantes dones que aixequen empreses cada dia. Una gran relacions públiques. Una dona de les que sumen.
Pensant en dones referents, sí que és veritat que hi ha grans dones que omplen pàgines i pàgines de diaris, però també n'hi ha moltes que no les omplen i no per això no ho són
I no és només una gran professional en el seu àmbit, sinó també una dona que ha participat del teixit associatiu del poble, organitzant diferents iniciatives per promoure, donar visibilitat i oportunitats als negocis d’un petit indret del Maresme; implicada al 100% amb -com ella anomena sempre- la gran família del carrer de Munt.
I, allò que tenen els comerciants de pobles petits, és una persona humil. Recordo amb un somriure quan l’he volgut nominar a la candidatura a la trajectòria empresarial dels premis de la Fagem i m’ha fet prometre que no ho faria per allò de “ni se t'acudeixi! Què he fet jo d’especial?”, o quan vaig fer-li un compte a Twitter; encara no entén per què ja supera els 500 seguidors.
Pensant en dones referents, sí que és veritat que hi ha grans dones que omplen pàgines i pàgines de diaris, però també n’hi ha moltes que no les omplen i no per això no ho són. Per tant, el meu primer reconeixement és per a la meva mare. Dona emprenedora, empresària, comerciant i, sobretot, una persona que connecta. I, reconeixent la seva vàlua, vull també fer-ho extensiu a tantes i tantes dones treballadores que, sense massa protagonisme, acompanyen moltes famílies en el seu dia a dia. Totes mereixen un lloc a primera plana.
Fa 40 anys, crear una empresa era de valents. Segurament, avui en dia mantindríem la mateixa frase. De les creades, no n’hi ha tantes que estiguin liderades per dones. El meu homenatge d’avui va per a tu, mama, per tots els valors que, amb l’exemple, ens has transmès als privilegiats que estem al teu costat.