Aquestes darreres setmanes visc en una novel·la de Dan Brown. Per Nadal vaig passar uns dies a Roma i a la primera nit vaig mirar Àngels i Dimonis de Ron Howard basada en la novel·la homònima de Dan Brown. La novel·la és un girapàgines trepidant en què el professor d’iconologia i simbologia religiosa de Harvard, Robert Langdon acaba salvant l’Ésglésia catòlica desxifrant missatges ocults en els llocs més icònics de Roma. En passejar per la plaça Navona, Sant Pere del Vaticà o el castell de Sant Angelo em semblava ser Tom Hanks.
L’endemà de tornar, per un tema de feina, vaig anar a l’abadia de Montserrat on ens va rebre el pare prior. Sabia que els monjos benedictins donen molta importància a l'hospitalitat tal com preveu la regla de Sant Benet, però no me l’imaginava tan gran. El prior ens va acompanyar en un passeig pels jardins, l’abadia, la basílica, la sala capitular, la biblioteca i el refectori on finalment ens va convidar a dinar: “en silenci, això sí”.
La biblioteca mereix un apart. Un espai de recolliment dins d’un espai de recolliment que amb milers de llibres antics i novetats editorials, conformen una biblioteca que és a la xarxa pública i que és, per tant, a disposició de tothom. Entre les novetats editorials hi havia algun llibre del filòsof coreà Byung-Chul Han que no recordo. En tot cas els en vaig recomanar el darrer, Vita Contemplativa, que vaig trobar que els esqueia molt. El prior ens va explicar que al segle XIX l’abadia, biblioteca inclosa, va ser arrasada per Napoleó i que compten que molts dels llibres que van desaparèixer es troben avui a la Biblioteca Nacional de París. A la sala central de la biblioteca —encara un nivell més de recolliment—, unes taules de lectura, les parets plenes de llibres, un globus terraqüi presidint-ho tot i una llum tènue il·luminant la sala. Una altra vegada un escenari d’una novel·la de Dan Brown.
De seguida vaig recordar que Dan Brown comença la seva novel·la Origen a Montserrat. Ambientada a Barcelona, gira en part al simbolisme de Gaudí i de la IA. Comentant-ho amb el prior em va dir que la coneixien i que Dan Brown coneix bé Montserrat i la seva biblioteca. De fet, l’autor va demanar al monestir de fer una presentació del llibre a Montserrat, però en principi no es permeten les filmacions a l’abadia si no són entrevistes a monjos, “però era Dan Brown i Montserrat seria conegut a tot el món”, va dir el prior. Finalment es van decantar per l’hospitalitat benedictina i van accedir.
I fins avui, que he escrit un nou capítol a la meva vida novel·lesca. Un dels protagonistes de la novel·la Origen no és de carn ni ossos, ni està basat en la biologia; és de bits i xips i està basat en el silici. És en Winston un superordinador que acaba essent l’alter ego del Mare Nostrum 4. El director adjunt del Barcelona Supercomputer Center, Pep Martorell em va explicar que quan a Brown va saber que a Barcelona hi havia un superordinador dins d’una església cristiana del segle XIX li va faltar temps per enviar un dels seus col·laboradors i finalment córrer a visitar-lo. En un dels diàlegs de la novel·la, el protagonista Robert Langdon es meravella que a Barcelona hi hagi un superordinador dins d’una església (diu alguna cosa com “només podia ser a Barcelona!”).
La tercera etapa del meu viatge brownià ha estat avui al supercomputador Mare Nostrum 5, el germà gran del Mare Nostrum 4 d’Origen. I m’hi ha portat potser la part menys novel·lesca i que acapara menys titulars de la supercomputació: les ciències socials.
En una visita organitzada per Col·legi Oficial de Professionals de la Ciència Política i la Sociologia hem pogut assistir a una lliçó magistral de la Dra. Mercè Crosas, física i doctora en astrofísica especialitzada en ciència de dades. Resulta que les persones, en la nostra activitat de viure generem enormes quantitats de dades que ben utilitzades poden ser molt útils per la nostra espècie. De fet, això ja ho sabem des de l’any 3.800 aC, de quan a Babilònia van fer el primer cens. Des de llavors i per arribar fins a la Computational Social Science de David Lazer del 2009 van caldre computació, algorismes i dades; per arribar a la IA d’avui, algorismes més eficients i dades, moltes dades, que només poden processar superordinadors com els Mare Nostrum. És per això que és important el binomi supercomputació-ciències socials: la primera dóna servei a la darrera i la darrera, propòsit a la primera.
"És important el binomi supercomputació-ciències socials: la primera dóna servei a la darrera i la darrera, propòsit a la primera"
Exemples d’aquest maridatge els trobem en l’anàlisi del discurs polític (als EUA en les darreres dècades el 27% del temps es dedica a ridiculitzar l’adversari), l’anàlisi de les fake news que la gent va rebre a Twitter en la campanya de Trump del 2016 (6%), la predicció econòmica basada en agents per modelar el comportament social o la creació de bessons digitals de ciutats per a predir-ne l’evolució. Al final, la supercomputació permet aplicar la IA a quantitats ingents de dades i arribar al cor de les ciències socials: establir relacions causa-efecte. Ho expliquen molt bé Judea Pearl i Dana McKenzie al seu llibre de Book of Why.
El BSC és un projecte finançat en un 60% per l’estat espanyol, un 30% pel Govern de la Generalitat i un 10% de la UPC. Fins ara, dels seus supercomputadors n’havien gaudit investigadors dels àmbits de les ciències computacionals, de les ciències de la terra i de les ciències de la vida. És important que els científics socials i les humanitats s’afegeixin a la colla. El Mare Nostrum 5 és una infraestructura pública i és de franc per a qualsevol investigador que ho vulgui, com la biblioteca de Montserrat. Hospitalitat benedictina digital.
————————
PS: Al final de la novel·la Origen, en Robert Langdon descobreix que dins la capella hi ha un ordinador quàntic. De moment encara hi ha el Mare Nostrum 4, però ben aviat el complementarà un ordinador quàntic.