L’emprenedoria és una actitud davant de la vida, és una forma de viure. Els emprenedors i les emprenedores (en endavant!) miren el món d’una forma diferent i, per tant, veuen coses diferents, coses que la majoria de les persones no són capaces de veure. S’anticipen al futur (per això sovint els anomenem visionaris), no els fa por equivocar-se i lluiten per fer realitat les seves idees i els seus somnis. L’actitud emprenedora va més enllà del món de l’empresa. Podem desenvolupar una actitud emprenedora en totes les facetes de les nostres vides: a l’associació a la qual pertanyem, a classe, al nostre equip esportiu, al club de lleure, al nostre grup musical, a la família o al grup d’amics.
Ser emprenedor no és un do del cel. Si ens formem en un entorn emprenedor, possiblement tindrem més possibilitats de ser-ho, però qualsevol de nosaltres pot decidir ser emprenedor. No importa l’origen, no importa on naixem. És per això que quan parlem de polítiques públiques o accions orientades a fomentar l’emprenedoria m’agrada començar parlant de la dimensió social del concepte emprenedoria.
"Ser emprenedor no és un do del cel"
Quina idea té la nostra societat del concepte emprenedor? És un concepte positiu o negatiu? La tasca fonamental d’un emprenedor és passar d’un somni, d’una idea, a una empresa. Així doncs, quin és el concepte que la nostra societat té d’un empresari? Moltes vegades tinc la impressió que molts empresaris ens autoanomenem emprenedors perquè ens fa una mica de cosa autoatribuir-nos el qualificatiu d’empresaris, que és el que som. Això té molt a veure amb una visió social de l’emprenedor i de l’empresari que no és tot el positiva i justa que caldria.
La qualitat de la nostra societat i la competitivitat de la nostra economia dependrà, en gran mesura, de la qualitat dels nostres emprenedors. No en serà l’única causa, però tindrà un efecte molt important en el benestar de la nostra societat. La riquesa s’ha de redistribuir de forma justa i equitativa, i aquesta ha de ser una de les funcions principals del sector públic, però abans de parlar de redistribuir-la caldria parlar àmpliament de com generar-la.
Però què vol dir ser emprenedor? Quines característiques comunes tenen aquests emprenedors? Com es comporten? Com treballen? Com pensen? Al llarg de la meva carrera professional he tingut la sort de conèixer i treballar amb molts emprenedors i emprenedores. He fet de mentor en diversos projectes de foment de l’emprenedoria i he arribat a la conclusió que tots els emprenedors tenen unes característiques similars que els fan ser com són, pensar com pensen i actuar com actuen. A més, també he après que no hi ha una edat bona per emprendre, qualsevol ho és. I tant o més mèrit té emprendre als 20 anys que als 50.
A més, és molt important que un emprenedor tingui valors. Hauria de ser humil, reconèixer els seus propis límits i demanar ajuda quan la necessita. Ha de saber que els valors és transmetem amb l’exemplaritat, per això la seva actuació ha de ser justa i equilibrada. Ha de ser prudent, abans de prendre decisions, ha d’avaluar-ne les conseqüències. Ha de ser honest, amb ell mateix i amb els altres. El bon emprenedor entén que la seva funció a la societat va més enllà de generar llocs de treball (que ja és en si mateixa una funció social) i d’obtenir un benefici a través d’una transacció econòmica. Sap que ha d’aportar quelcom més que això a la societat i que ha de tenir un impacte social positiu.
"Un emprenedor hauria de ser humil, reconèixer els seus propis límits i demanar ajuda quan la necessita"
La nostra societat hauria de reconèixer la importància dels nostres emprenedors. Hauria d’aplaudir a aquelles persones que abandonen la seva zona de confort per perseguir els seus somnis. Que treballen dur i es juguen el seu patrimoni per construir una empresa. La nostra societat hauria de reconèixer molt més la seva funció.
I els nostres polítics i institucions haurien de legislar i treballar per tal de fer que el camí de l’emprenedoria no sigui tan complicat. Una de les funcions bàsiques de les instàncies públiques hauria de ser la de crear un microclima propici per l’empresa i l’emprenedoria en el nostre país.
Tots naixem amb un regal que és el do de la creativitat, tots podem ser emprenedors si és el que volem i ens ho proposem. Així doncs hem de treballar dur com a societat perquè moltes més persones decideixin iniciar aquest camí.
Si aconseguim que s’incrementi el nombre d’emprenedors al nostre país, que es redueixi l’elevadíssima mortalitat de les Start-ups (he evitat voluntàriament aquest terme fins aquest moment), que el pes de les noves empreses en el PIB del país s’incrementi, així com l’ocupació generada per aquestes, el benestar de la nostra societat s’incrementarà notablement.
Només cal mirar al nostre voltant per veure que els països més feliços del món (Noruega, Dinamarca, Islàndia, Suïssa, Holanda, Canadà,..) que, a la vegada acostumen a ser els països amb rendes més altes i major nivell de benestar, es caracteritzen per una visió social molt favorable de la iniciativa emprenedora i de l’empresa. Aquests països també comparteixen unes polítiques redistributives molt eficaces, així com un baixíssim nivell de corrupció. Potser caldria prendre’n nota.