Kings of Leon, Grime, Beeple i Alex Ramírez-Mallis. Segur que us sonen alguns dels noms, potser perquè sou seguidors de la seva obra o perquè els heu sentit als telenotícies. Tots aquests personatges tenen en comú que han venut les seves creacions mitjançant la tecnologia dels Non Fungible Tokens, NFT.
Els NFT ho són tot ara. Com fa unes setmanes Clubhouse, fa uns anys el blockchain i fa unes dècades la realitat virtual. Un nou paradigma que ho canviarà tot, els NFT són el futur. Segur?
Un NFT no és res més que un registre digital que es guarda en una cadena de blocs que en garanteix la seva integritat. És públic, tothom el pot consultar, i no està custodiat per cap organisme ni entitat central. Tan simple i alhora tant potent com això. Aplicat a les creacions digitals, un NFT pot guardar tota la informació d’una obra; data d’adquisició, el propietari i la signatura de l’artista. Una subhasta a Christie’s d’una peça de l’artista digital Beeple que partia de 100 dòlars va arribar als 69 milions. La peça és un collage de 5.000 fotos del seu compte d’Instagram.
Per què tothom en parla? Els NFT ho tenen tot per ser també un producte mediàtic.
"Els NFT redefiniran el valor a internet, per fi podrem traçar l’autoria d’una obra, s’acabat l’apropiació de continguts digitals"
Primer: el fenomen de la sobrepromesa. Promeses com els NFT canviaran per sempre el món de l’art, redefiniran el valor a internet, per fi podrem traçar l’autoria d’una obra, s’acabat l’apropiació de continguts digitals, desintermediaran les transaccions entre creadors i consumidors, etc.
Segon: el biaix de la familiaritat. Un artista subhasta continguts d’Instagram (jo ho podria fer?), Jack Dorsey subhasta el seu primer tuit per vora 3 milions de dòlars (jo ho podria fer?), la NBA subhasta el triple decisiu del meu jugador preferit, el meu grup de música preferit ha posat a la venda la propietat del disc original i el famós mem del Nyan Cat es ven com un NFT.
I tercer i més important l’efecte halo: funciona sobre una cadena de blocs. A tothom li sona el blockchain però ningú sap com funciona. Li passa una mica com la mecànica quàntica, que si l’entens és que no te l’han explicat prou bé. Amb això sol ja n’hi ha prou per despertar l’interès de la comunitat techie, la de les finances, la dels tecno-llibertaris i de tothom que hagi pensat de “jugar” (perquè aquesta és la paraula) als bitcoins. La gràcia és no acabar d’entendre-ho bé, i en això tota iniciativa que porti l’etiqueta blockchain excel·leix.
"La meva opinió d’expert amb síndrome de l’impostor és que els NFT seguiran un camí semblant a la resta de tecnologies"
Passat el pic d’expectatives inicial al que contribueixen hiperventilats de tot tipus (tecnòlegs futuristes, especuladors, mitjans amb ganes de titulars i gurús del fum) els NFT tindran el seu lloc en el continu teconòmic i arribaran a la plana de productivitat en aspectes molt concrets. La meva opinió d’expert amb síndrome de l’impostor és que els NFT seguiran un camí semblant a la resta de tecnologies —Clubhouse, criptomonedes, realitat virtual— que havien de canviar el món. L’han canviat? D’aquella manera. Només cal que mireu quants cops per setmana entreu a Clubhouse, quantes cops heu utilitzat una cadena de blocs l’últim any i quants cops us heu posat unes ulleres de realitat virtual els darrers deu anys.
Ah, se m’oblidava, l’Alex Ramírez-Mallis és un director de cinema de Nova York que ha venut un NFT d’un pet seu per 85 US$. “Espero que aquests pets NFT serveixin de crítica a l’absurditat de posar preu a coses intangibles, faci riure la gent i de passada em facin ric”, diu. Marcel Duchamp avui, hauria venut pets per internet.