Ningú no se n’adonarà

Els valors no són cites en una paret, sinó principis que regeixen el comportament.

Fa uns dies, parlava al meu butlletí de com els valors poden fallar en una empresa, i recentment n’hem tingut un exemple que ve del Govern valencià.

Els valors d’una organització no són cites en una paret o discursos abrandats davant del poble, són principis que regeixen el comportament dels integrants d’un col·lectiu

Durant la visita a l’estand d’una empresa valenciana de màquines d’elaboració de sucs de taronja, a una fira del sector de la fruita a Berlín, la consellera d’Agricultura, Mireia Mollà, va dir-li al representant de l’empresa que no digués que les taronges no eren valencianes, perquè ningú no se n’assabentaria ni ho comprovaria. Això és un problema de cultura empresarial. No de l’empresa, que al cap i a la fi ven màquines arreu del món amb les que s’hi fan sucs de taronges d’allà on calgui; sinó del Govern valencià, que té entre els seus valors la promoció dels productes de la terra, i que cau en l’error, ja no de que l’enganxin amb una frase com la de la consellera, sinó de no assegurar-se abans de la procedència de les taronges.

Però, com podria el govern haver-se mantingut fidel a la seva cultura d’haver-ho sabut abans?

Hi veig tres opcions:

1. Substituir les taronges (d’acord amb l’empresa), de manera que poguessin aprofitar el moment per a promoure producte valencià a través d’una empresa valenciana.
2. Comentar el fet que les taronges no són valencianes amb naturalitat i un cert to d’humor, de manera que expressis el perquè l’empresa no té perquè fer servir taronges valencianes, però el Govern, en canvi, sí que n’és conscient i ho fa notar.
3. No dir res.

Totes tres opcions permetien al govern mantenir-se fidel als seus valors sense fer el ridícul. Però, com sovint passa en aquests casos, van optar per la quarta: pensar que ningú no se n’adonarà.

Els valors d’una organització no són cites en una paret o discursos abrandats davant del poble. Els valors són principis que regeixen el comportament dels integrants d’un col·lectiu, sigui una empresa o el govern.

Steve Jobs s’assegurava que el disseny interior dels aparells d’Apple fos tan atractiu i treballat com l’exterior. També va tenir gent al seu voltant que li deia que ningú no se n’adonaria, però “nosaltres, sí!”. Igual com aquell home que visitava la seva dona amb Alzheimer cada dia a la residència i algú li va fer notar que ella no sabia qui era ni se n’adonava. Ell sí que sabia qui era i sí que se n’adonava.

Això són valors.