Aquest matí, a les 08.00 he anat a posar gasolina a la gasolinera de Repsol que està en la carretera d'Argentona just al costat del poble. M'ha estranyat que un dissabte a aquesta hora ja hi haguessin dos cotxes posant combustible. He omplert el dipòsit de la meva moto i quan he anat a entrar a la botiga que és on es troba la caixa, la porta estava tancada i un cartell indicava que la caixa s'havia traslladat al costat. La nova caixa era una escletxa en la base del vidre d'una finestra per la qual amb prou feines cabia un bitllet. L'expenedor de benzina, abillat amb guants de goma, cobrava. L'accés a la botiga que hi ha en les gasolineres Repsol estava vetat. Això és economia confinada.
S'està dient que el problema és d'oferta perquè no arriben peces per a, per exemple, fabricar automòbils, la qual cosa és tremenda, però la pregunta és: hi hauria demanda per a aquests automòbils si es fabriquessin? Dijous un autònom em va dir que entre dilluns i dimecres els seus ingressos havien caigut el 35%. Deia que el que li ajornessin el pagament de la Seguretat Social uns mesos o que la facilitessin l'accés a un crèdit a ell no li resolia res perquè el seu problema és un problema de facturació, d'ingressos. Això és economia confinada.
A Itàlia, aquí, només es poden obrir, només es van poder obrir botigues d'alimentació i farmàcies (i suposo que benzineres). Als propietaris d'aquestes botigues tancades en què els beneficia l'ajornament dels pagaments a la Seguretat Social? Oferta tenen, però no poden és vendre-la, i menys encara si comencen els ETS de-moment-temporals: aquests treballadors temporalment acomiadats tindran renda i/o ànim per a consumir el que no siguin béns essencials? Això és economia confinada.
En el món desenvolupat existeix un excés d'oferta de tot, des de diners a treball passant per caramels de menta. D'altra banda, molts països tenen dèficits enormes i nivells de deute públic impagables. I el deute corporatiu impagable supera els 15 bilions de dòlars.
Des de mitjan 2018 les previsions de tots els organismes eren decreixents, la qual cosa indicava que no s'anaven a poder atendre els compromisos. El virus ha caigut del cel: les borses s'han desinflat, l'oferta s'està reduint (i la reducció de capacitat productiva, penso que vindrà després), s'està reorganitzant el sistema de treball amb el treball a distància amb el que suposa d'estalvi de costos (67% per lloc de treball mitjà)….
L'economia es confina per a adaptar-la a una nova dimensió i per a implementar el nou model. Estem en la Tercera Fase de la crisi.
Good morning Vietnam!