“Pot ser enormement atractiva la idea de gravar la fiscalitat del capital, però què fem si se'n va”. Aquesta afirmació la va donar el llavors vicepresident i ministre d'Economia i Hisenda del Regne d'Espanya, el Sr. Pedro Solbes, en una compareixença al Senat el 15 de juny de 2004, que recollia en aquella època el diari El País. La frase, de la qual podia deduir-se que el capital probablement hauria de ser gravat amb més intensitat de la que en aquell moment suportava, tenia un sostre insalvable: la possibilitat que aquest capital, en sentir-se fiscalment més compromès, pogués emigrar a altres latituds més amables, la qual cosa limitava enormement la possibilitat que d'exigir-li més en termes fiscals perquè Espanya precisava d'aquest capital.
Quinze anys després, l'actual ministra d'Economia en funcions i probable futura ministra d'Economia i vicepresidenta, la Sra. Nadia Calviño, en una possible coalició de Govern a Espanya, es mostra contrària a introduir algun tipus de mesura que conduís a la limitació de l'augment en els lloguers de l'habitatge. L'argument és que, de fer-ho, això podria causar la fugida de fons d'inversió que han realitzat elevades inversions en el mercat de l'habitatge a fi d'obtenir abundants beneficis sostinguts per la llibertat existent en el mercat del lloguer, fugida que suposaria l'ensulsiada d'aquesta mena d'inversió a Espanya i la deterioració d'Espanya com a país atractiu per a la inversió estrangera, com publica Catalunyapress.
La idea que subjau a les idees abocades per tots dos polítics és la mateixa: la dependència d'Espanya de la Inversió estrangera i la permissivitat que els Governs, independentment del seu color, li atorguen a l'hora de fiscalitzar els seus rendiments. Una postura que no neix l'any 2004, sinó que s'endinsa en la nit de la Història i que, per no anar més enrere i com a exemple, va marcar el desenvolupament de ferrocarril a Espanya. (Donin un cop d'ull a la Llei General de Ferrocarrils de 1855).
"La d'Espanya és una economia pobra, dependent, que històricament ha hagut de plegar-se a exigències del capital exterior"
Poc importa que en ciutats com Berlín les autoritats municipals estiguin introduint mesures per limitar els lloguers o que a Viena el 80% de les persones residents a la ciutat ho facin en l'immens parc d'habitatge públic que s'ha anat creant al llarg dels anys.
La d'Espanya és una economia pobra, dependent, que històricament ha hagut de plegar-se a exigències del capital exterior; i no per ideologia, sinó perquè la d'Espanya és una economia feble amb alternatives i possibilitats molt limitades, tant que els seus Governs anteposen la permanència de la inversió a la fiscalitat del capital i a la disponibilitat d'uns lloguers assequibles per a la seva ciutadania.