Quan fa mesos va començar a remenar-se la possibilitat d'un Govern de coalició entre PSOE i Unides Podem, van començar a aixecar-se onades de pànic entre bastants empresaris i inversors; fenomen que ha tornat a repetir-se ara quan va tornar a plantejar-se tal possibilitat.
Des del principi vaig dir el mateix, el mateix que dic ara: els rostres dels qui integrin el Govern, els colors dels partits que el formin dóna exactament el mateix: sigui com sigui el Govern l'objectiu és únic, monotemàtic: complir els compromisos de dèficit que Espanya té marcats amb Brussel·les.
"L'únic objectiu és complir els compromisos de dèficit que Espanya té marcats amb Brussel·les"
En altres paraules, a Brussel·les li importa un rave quin Govern governi a Espanya, el que li importa és que aquest Govern compleixi amb els mandats que se li dictin per arribar a aquests objectius, i això va quedar clar ja abans de les anteriors eleccions. Ja estava decidit qui anava a ser la persona responsable d'economia: la mateixa que ja havia ocupat el càrrec, una persona que compta amb la benedicció total de Brussel·les; la Sra. Nadia Calviño.
Pel que fa a la ‘radicalitat’ d'Unides Podem… Recordem el que va succeir a Grècia quan Syriza va guanyar les eleccions i Alexis Tsipras va ser elegit primer ministre. Tsipras va dir que no consentiria que Grècia fos trepitjada per les exigències de la UE i fins i tot va organitzar un referèndum per obtenir la legitimació de la ciutadania grega, referèndum que va guanyar per golejada. Després, quan l'eufòria es va apagar, Grècia va acceptar tot el que li van dir i es va convertir en un dels alumnes ‘més aplicats de la UE’.
El marge de l'actual Govern d'Espanya queda limitat per una xifra: 8.000 milions d'euros que és la quantitat que aquest Govern ha de trobar, entre pujar impostos i retallar despeses, per complir la primera fase dels compromisos.
Com deia el president del Govern José Luís Rodríguez Zapatero, el 'talante' és important. Però, com ja sabem, al final el que compta són els resultats.