"No estudiïs periodisme". Això és el que em repetien una i altra vegada els amics periodistes del meu pare. I no només quan només tenia 18 anys i decidia quin curs volia triar a la universitat. Vaig escoltar aquella frase moltes vegades, fins i tot abans. Perquè no recordo quan vaig decidir que volia ser periodista.
Pot ser que no fos del tot una decisió com a tal, almenys no una de racional: ser testimoni de la feina periodística del meu pare em va portar d'alguna manera a agradar-me aquest camí. No perquè el meu pare ho volgués. Tampoc perquè el meu pare no ho volgués. Simplement, sentia aquest camí com a meu, tal com el meu pare el va fer seu.
Potser per això, com a persona racional, volia fer cas als amics del meu pare. "Estudia una altra cosa, que et doni una base, i després fes un màster en Periodisme, si vols ser periodista". Com no els havia de fer cas? Des del punt de vista del sistema educatiu, era una bona estudiant. Podia fer el que volgués, especialment si estava relacionat amb l'àmbit de les ciències socials. Doncs bé, al final vaig estudiar Comunicació —periodisme i altres—, gràcies a l'impuls dels de casa —especialment de la meva mare— per fer realment el que volia.
Les condicions sovint precàries que ofereix aquesta professió han portat molts comunicadors-periodistes a trobar altres camins
Fa unes setmanes, parlant amb dos amics molt propers, em van dir que els agradaria encoratjar els seus fills hipotètics a "estudiar alguna cosa que els ofereixi una visió general", per tenir més opcions per triar un camí, una vegada acabada la carrera, i obtenir una formació "més completa". El perfil no era el mateix que el dels amics del meu pare: tots dos van estudiar enginyeria i, tot i que encara els falten uns anys per fer 30, ja ocupen llocs de responsabilitat. Què ofereix "una visió general" segons la seva opinió? Enginyeria, Administració i Direcció d'Empreses, i semblants.
No diré que hi ha un únic camí per fer el que un vol, ni que sigui fàcil trobar-lo. Alguns ho aconseguim, i d'altres es queden pel camí. Però estudiar carreres que ofereixen una visió general o una base tampoc ha de portar-te necessàriament al camí que vols o garantir-te una formació "més general i amb més arestes", fins i tot amb un màster.
Recordo que fa una mica més d'un any, en una taula rodona pel 10è aniversari de VIA Empresa, la seva directora, Elena Busquets, va citar una frase del Josep M. Ganyet, etnògraf digital que participava a la taula. Més o menys, deia això: "en l'era de la intel·ligència artificial, on les eines donaran respostes constantment, les preguntes prenen més importància que mai". Estudiar Periodisme o Comunicació no vol dir automàticament que sabrem fer preguntes; però em sembla un bon punt de partida per fer les primeres passes en aquest àmbit. Si això fos poc, no és un dels principals objectius dels graus de Periodisme i Comunicació desenvolupar una visió crítica i sistèmica? I en l'era de la intel·ligència artificial, això també té, doncs, més sentit que mai?
Estudiar Periodisme o Comunicació no vol dir automàticament que sabrem fer preguntes; però em sembla un bon punt de partida per fer les primeres passes en aquest àmbit
Finalment, un missatge per a estudiants de batxillerat que no saben per on tirar, per a periodistes desorientats, per a professionals que, malgrat haver estudiat una altra cosa, els agrada la comunicació, i si vols, també per a tu, lector: hi ha molta gent que treballa en l'àmbit del periodisme havent estudiat altres coses i que s'ha fet comunicador bé per la seva vocació, o bé perquè ho combina amb una altra feina. D'altra banda, les condicions sovint precàries que ofereix aquesta professió han portat molts comunicadors-periodistes a trobar altres camins, a vegades per acabar fent alguna cosa que preferien, altres vegades simplement per viure millor. I hi ha molts periodistes que han estudiat Periodisme o Comunicació que segueixen en l'àmbit, alguns contents, altres no tant. Facis el que facis, no estaràs sol. Troba el teu camí. I, si ho desitges, estudia Periodisme.