Els aeroports d’arreu estan canviant. Es tracta d’un canvi profund, sense precedents, que s’ha accelerat degut a la pandèmia del coronavirus. Un canvi que ens farà percebre i viure aquestes infraestructures com mai abans ho havíem fet. De centres de transport en origen, s’estan transformant en grans contenidors d’activitats econòmiques tant diverses com centres comercials, ciutats aeroportuàries, plataformes logístiques o aparcaments de llarga durada per a aeronaus. La llista d’activitats és llarga i la clau de volta de tot plegat és la diversificació. Si abans de la Covid-19 hi havia aeroports que apostaven pel monocultiu, que se centraven en un sol segment de negoci, la pandèmia està fent del tot inviable aquesta estratègia. L’eslògan és fàcil de retenir: diversificar o desaparèixer, reinventar-se o morir.
L’origen de tot plegat cal anar a cercar-lo als grans aeroports hub del gegant asiàtic i dels països del golf, a l’Orient Mitjà. A l’Extrem Orient i al Sud-Est asiàtic, a països com la Xina, Corea del Sud o Malàisia, tot va començar amb la construcció de grans centres de connexions, aeroports connectats globalment amb un nombre molt elevat de passatgers que hi anaven per connectar amb altres vols. A països com Qatar o els Emirats Àrabs Units, de la mà de grans companyies aèries, com Emirates o Qatar Airways, i sense la pressió afegida del preu del petroli, varen replicar el model asiàtic i es varen llençar a la cursa per esdevenir els aeroports més ben connectats del món. Ja sigui a l’Extrem Orient o al Middle East, aquest procés de mundialització dels aeroports va propiciar la multiplicació de les activitats econòmiques que hi acollien.
Amb un nombre tant elevat de passatgers en connexió i amb la necessitat d’incrementar els ingressos, els gestors aeroportuaris d’aquells països varen detectar una oportunitat immillorable de fer créixer els ingressos aeroportuaris: posar el focus en les activitats comercials i immobiliàries, més enllà dels ingressos tradicionals associats a l’aterratge i l’enlairament dels avions.
"A països com Emirats o Qatar els aeroports han posat el focus en les activitats comercials i immobiliàries, més enllà dels ingressos tradicionals associats a l’aterratge i l’enlairament dels avions"
Només va ser qüestió de temps, i no gaire, veure transformats aeroports com el de Dubai en grans centres comercials amb una amplíssima oferta de botigues i de restauració adreçada al viatger, ara transformat en client de l’aeroport. Enrere quedaven els temps en què les companyies aèries monopolitzaven l’atenció de l’aeroport i eren capaces de sotmetre’l a la seva llei. Amb el sorgiment de nous segments de negoci fins feia poc impensables, el passatger esdevenia el centre d’atenció de l’aeroport i cap a ell calia mirar. Als aeroports de l’Extrem Orient, com ara el de Incheon, a la capital sudcoreana, han estat capaços d’anar molt més enllà. La diversificació de les activitats és màxima i l’any 2015 es va fer públic el projecte de construcció d’un complex vacacional, amb accés directe des de l’aeroport, adreçat especialment als passatgers en connexió. El projecte, en construcció en l’actualitat, és un complert resort d’esbarjo que contempla diversos casinos, centres comercials, hotels i fins i tot un parc temàtic.
A la vella Europa les coses no van tant ràpid. A l’Estat espanyol, amb gairebé un gestor aeroportuari únic, se segueix la mateixa estela que a la resta del continent. I si fem un cop d’ull als aeroports catalans, la tendència no canvia. La diversificació de les activitats econòmiques a les infraestructures aeroportuàries catalanes continua sent en bona mesura una assignatura pendent. Tot just superant el que sembla el pic de la segona onada de la Covid, encara hi ha aeroports catalans que aposten pel monocultiu. Enrere queden els anys en què el low-cost ho aguantava tot. Aeroports com el de Girona o Reus necessiten imperiosament diversificar la seva activitat, necessiten reinventar-se amb urgència, afavorint el sorgiment de noves activitats econòmiques lligades a d’altres segments de negoci. Les opcions són moltes i cal saber escollir: potenciar els ingressos comercials i immobiliaris associats a la creació de centres comercials, afavorir el turisme de congressos o d’altres activitats més especialitzades, com ara l’activitat logística o la indústria aeronàutica, són opcions a considerar.
En darrer lloc, cal esmentar la singular situació en que es troba el gran aeroport comercial del país, l’aeroport del Prat. I és que, malgrat la pandèmia, el de Barcelona aspira a convertir-se en un dels aeroports de referència de la Mediterrània Occidental, treballant dia a dia per atraure companyies aèries dels cinc continents i esdevenir així un centre de connexions global. Amb aquest propòsit, però, sobta que projectes del tot estratègics per a la infraestructura, com la construcció de la terminal satèl·lit o l’execució de la ciutat aeroportuària, acumulin un retard considerable i no tinguin una data clara per a la seva posada en servei. En aquests moments, probablement més que mai, és quan l’aeroport hauria de fer un pas endavant decidit tot impulsant els projectes de major valor afegit tal i com han fet d’altres aeroports del món.