Vas convertir-te en un esclau de la teva empresa, dirigit per un cap terrible: tu mateix.
"Què ha passat?" Vas demanar-te.
Acostumaves a començar el dia ple d'energia i agraït per viure la vida que vivies. Gaudies de cada segon a les teves oficines, parlant amb clients i mantenint una bona relació amb els teus empleats, a qui anomenaves equip.
Eren els inicis, quan els diners estaven allà i les persones estaven motivades amb la teva visió.
"Què ha passat?" continuaves preguntant-te.
Va ser imperceptible mentre lluitaves. Vas començar culpant un mercat que "no estava preparat per la teva visió". Llavors, vas enfocar la frustració cap a la poca implicació dels empleats (a qui ja no anomenaves equip). I, finalment, la teva família no donava prou suport a un negoci que (ells no ho veien!) seria el fonament d'una gran vida en comú: "com és que no se n'adonen?"
"Què ha passat?" No deixaves d'interrogar-te.
La realitat és que les vendes mai van explotar, els marges van ser sempre justos i els diners mai no van fluir de debò.
"Manca de detall" vaig respondre. Així de simple.
Els negocis fallen així de fàcilment. Sense detalls. Sense preguntes incòmodes. Sense qüestionar la missió o els valors reflectits a les parets de les teves modernes oficines amb ping-pong
I com puc saber-ho? Perquè no era la primera vegada que un negoci fallava per una visió clara mancada de detalls.
Són les preguntes.
- A qui ajudem a aconseguir què?
- Ajudem als autònoms a gestionar els seus números millor que els seus propis comptables.
- Com?
- Amb la tecnologia.
- Llavors, per què un autònom us triarà a vosaltres concretament?
- Perquè som més ràpids i barats.
- Quants diners us calen per a començar?
- Crec que anirem bé amb 100.000 euros.
- Quants clients us calen per a fer que això funcioni?
- No n'estic segur. Un miler?
- Com els aconseguiràs?
- Màrqueting digital.
- Quant us costa aconseguir un client en diners?
- És difícil de dir.
- Quants clients té el vostre principal competidor?
- No ho sé.
- Res més?
- No.
Els negocis fallen així de fàcilment. Sense detalls. Sense preguntes incòmodes. Sense qüestionar la missió o els valors reflectits a les parets de les teves modernes oficines amb ping-pong.
Fer que un negoci funcioni és ser acurat en el dibuix que en fas. Ho sé. Ser acurat porta a fer-te preguntes incòmodes que no vols afrontar i, aquestes, porten a discussions encara més incòmodes al consell (o a casa). Tot i així, no ser acurat porta a un fracàs obscur, que és la base dels futurs fracassos.
Deia Richard Avedon que "Un retrat no és una semblança. En el mateix instant que una emoció o un fet es converteix en una fotografia deixa de ser un fet per passar a ser una opinió. En una fotografia no hi ha la imprecisió. Totes les fotografies són precises."
Sigues precís, doncs.
- No es tracta de trobar una necessitat al mercat, sinó de trobar un mercat per a la necessitat. Si no hi ha competència prèvia (o no se n'està sortint), demana't el perquè.
- No es tracta de quins són els teus valors anotats a una paret, sinó de com pots demostrar-me que els compleixes en el dia a dia. Honestedat? Llavors què fa el teu equip donant excuses als clients que han patit un endarreriment a la seva comanda?
- No es tracta de mirar números aproximats al final del trimestre, sinó d'observar el comportament diari de números reals i concrets. Quantes persones necessites que entrin a la botiga, quantes haurien d'acabar comprant i quina hauria de ser la compra mitjana?
- No es tracta de conèixer la teva facturació, sinó el teu balanç de situació. Quantes setmanes de tresoreria tens disponibles?
- I així sempre.
"Aquí tens la resposta al que ha passat," li vaig dir a en Joan.
No hi havia atenció al detall.
Un consell: ser acurat aporta focus, així que sigues prou concret si vols mesurar i millorar el teu rendiment actual i futur.