Sens dubte l’economia està millorant. L’activitat segueix creixent i, poc a poc, es va reduint l’atur, que al final del primer trimestre de 2017 era del 15,3% (quan el 2013 havia arribat al nivell màxim del 22,6%). Aquesta reducció de l’atur s’explica per molts factors. Entre ells podem destacar la contribució de tot el que té a veure amb la internacionalització. Estem parlant de la inversió estrangera, les exportacions i el turisme, que porten anys donant dades molt favorables. I millors que les del conjunt d’Espanya.
La recuperació actual no s’estaria produint sense la contribució del turisme. Actualment, el turisme representa el 12% del PIB català. Aquest percentatge és criticat per alguns que consideren que l’economia catalana té una excessiva dependència del turisme i consideren que es tracta d’un monocultiu. Algunes dades poden desmentir aquesta crítica. Per exemple, una economia tan potent com la francesa, que és el país que rep més turistes de tot el món, té un pes del turisme del 9%. Res a veure amb la situació de Balears o Canàries, per exemple, on el turisme representa el 45% i el 31% del PIB, respectivament.
Precisament, un dels trets característics de l’economia catalana és la seva diversificació. Podem recordar, per exemple, que la indústria representa actualment a Catalunya el 19% del PIB, un percentatge força elevat i que està molt a prop de l’objectiu que la UE s’ha fixat per al 2020.
Tornant al turisme, aquest té varis tipus d’impacte entre els que destaquen:
- Impacte directe: en el transport, hotels, restauració, agències de viatges, comerç...
- Impacte indirecte: en d’altres sectors que són proveïdors com l’agroalimentari, el de fabricació de mobles o l’immobiliari, per exemple, que venen a hotels, restauració i d’altres subsectors turístics.
Una altra crítica que rep el turisme és que és només de “sol i platja”. Això és cada cop menys cert. Al llarg dels darrers anys ha anat augmentant la diversificació i són determinants ofertes com la ciutat de Barcelona, fires, negocis, assistència sanitària, cultura, gastronomia o turisme interior. De fet, actualment, més de la meitat dels turistes que rebem vénen en temporada baixa (de setembre a maig).
En conclusió, necessitem el turisme. I el repte és seguir millorant l’impacte en la sostenibilitat i incrementant la qualitat de l’oferta. Així podrem preservar i millorar l’entorn i seguir augmentant l’ocupació i la seva qualitat. I als que proposen reduir el turisme, cal que expliquin quines alternatives ofereixen per millorar l’ocupació i la seva qualitat.