Un any més, i ja en portem uns quants de seguits, l'Aeroport del Prat ha estat capaç de superar-se i batre el seu propi rècord. El 2019 varen passar per la instal·lació gairebé 52,7 milions de passatgers, quedant-se a les portes dels 53 milions i a poc més de 2 milions de la seva capacitat màxima. Aquesta ha estat la tònica dels darrers anys: increments de 3 milions de passatgers per exercici que han situat el llindar de la capacitat màxima de l'aeròdrom a tocar. I és que, en cas de seguir a aquest ritme, el més lògic seria arribar als 55 milions de viatgers a la fi del 2020, a sis anys vista de l'entrada en servei de la nova terminal satèl·lit, prevista per al 2026, sempre segons les previsions del gestor aeroportuari espanyol Aena.
Una terminal satèl·lit que no començarà a esdevenir realitat fins a l'any 2021, probablement amb la capacitat de l'aeroport ja esgotada, però amb una demanda per a la creació de noves rutes aèries, especialment intercontinentals, creixent. I és que el gran potencial de creixement de l'aeroport se situa en les rutes de llarg radi, especialment cap al continent asiàtic, però sense menystenir la demanda per a la creació de nous enllaços aeris amb el continent americà. Per aquesta raó la nova terminal satèl·lit, que arribarà amb sis anys de retard, ha de tenir una vocació clarament intercontinental: ha de ser l'eina al servei de la creació d'un pont aeri entre Àsia i Amèrica amb l'aeroport del Prat com a gran centre de connexió. Amb una liberalització adequada dels acords bilaterals de transport aeri que l'Estat espanyol manté amb un centenar de països del món això és possible. Però cal voluntat política per aconseguir-ho i el temps ens dirà si hi ha marge per canviar les coses o no.
"La construcció de la terminal satèl·lit arribarà tard i forçarà l'aeroport a treballar per sobre de la seva capacitat òptima"
Sigui com sigui, la construcció de la terminal satèl·lit arribarà tard i forçarà l'aeroport a treballar per sobre de la seva capacitat òptima. Hi ha qui assegura que no passarà res, que els 55 milions no són més que una xifra de referència que cal relativitzar i que l'aeroport és capaç de funcionar per sobre de la seva capacitat teòrica. La veritat és, però, que s'ha donat una manca de planificació clara que ha fet del tot impossible avançar-se als esdeveniments. I en el cas que ens ocupa els esdeveniments es tradueixen en xifres de passatgers que utilitzen diàriament l'aeroport i que esperen fer-ho amb comoditat i rebent un servei adequat. Vigilem que, per forçar la capacitat, no es posi en risc la qualitat del servei.
Però la nova terminal no és l'única cosa que arriba tard. La ciutat aeroportuària, la gran aposta urbanística i empresarial que havia de desenvolupar-se al voltant de l'aeroport, també acumula un retard important. Havia de servir per atraure inversions i activitat empresarial de valor afegit, però tot just ara, quan es planteja de forma seriosa la revisió del pla director de 1999, se'n comença a parlar amb un cert detall. I és que l'aeroport del Prat no pot quedar-se al marge de les grans transformacions urbanístiques que estan vivint els grans aeroports a escala global. De centres consagrats històricament a l'activitat de transport, els aeroports estan evolucionant cap a veritables ciutats amb diversitat d'usos i activitats econòmiques que van molt més enllà de les pròpiament aeroportuàries o aeronàutiques. En pocs anys, serem testimonis de com els aeroports acullen centres de convencions, parcs temàtics o casinos. Les anomenades "escales vacacionals" transformaran els aeroports en indrets on el passatger gaudirà de la seva estada. Però fins i tot aquest canvi de paradigma, que ja comença a ser una realitat als grans aeroports asiàtics, sembla resistir-se a l'aeroport de Barcelona, que avança lentament en la definició de la seva ciutat aeroportuària.
"En pocs anys, serem testimonis de com els aeroports acullen centres de convencions, parcs temàtics o casinos"
La terminal satèl·lit i la ciutat aeroportuària són dos exemples clars d'allò que l'aeroport no hauria de trigar massa a assolir. La construcció d'un veritable hub intercontinental en depèn, i la vocació per esdevenir pont entre Àsia i Amèrica ho necessita encara de forma més urgent. Per aquesta raó no es pot esperar més, cal que les institucions catalanes, en un exercici de lideratge i responsabilitat que sempre han reivindicat, s'impliquin de primera mà en la gran transformació que l'aeroport de Barcelona necessita.