Una persona es manifesta contra els rics a l’entrada de la zona de seguretat de l’Sportszentrum de Davos. La imatge és estranya. Difícilment els manifestants arriben a la ciutat més alta d’Europa que cada any es converteix en un búnquer a l’aire lliure en ocasió del Fòrum Econòmic Mundial. Sota la mirada de policies vinguts dels quatre cantons suïssos i de membres de l’exèrcit, davant dels arcs de seguretat, les torretes de guaita i de les pilones de formigó anti-encastaments, una activista anticapitalista de cabells curts mostra un cartell de protesta que diu “feu que els rics tributin” (tax the rich en l’original anglès). Al cartell hi ha un codi QR i un lema: “Tax Me Now” que és també un web.
La noia és austríaca, d’origen alemany i es diu Marlene Engelhorn. Podria passar per una anticapitalista qualsevol si no fos perquè és la multimilionària hereva d’una part de la fortuna del gegant alemany BASF. Marlene es vol desprendre del 90% de les desenes de milions que li va deixar la seva àvia perquè considera que la decisió de què ha de fer amb uns calés que li han caigut del cel no hauria de ser seva: “Jo no he fet res per ser rica. En el meu cas, van ser els treballadors de Böheringer Mannheim, l’empresa a la qual el meu difunt avi tenia accions, i els de les empreses on els diners estan invertits ara (…) Les decisions no les haurien de prendre gent que ha tingut sort en la loteria del naixement; tenim un sistema per fer-ho: els parlaments elegits. És una indecència per a la societat que se’m permeti tenir aquest poder. No es pot confiar en la bona voluntat dels rics”.
Das #WEF in #Davos zeigt, wie die globalen Entscheidungsprozesse von einer kleinen selbsternannten “Elite” undemokratisch kontrolliert werden. #Steuern sind der demokratische Weg, Vermögen und damit auch Macht umzuverteilen. Das #WEF muss endlich jedem Menschen eine Stimme gibt! pic.twitter.com/Zb6HqQr9Zb
— taxmenow (@taxmenow_eu) January 19, 2024
Va ser precisament a Davos, a l’edició del WEF de 2019, que l’historiador i escriptor neerlandès Rutger Bregman blasmava aquesta bona voluntat. El seu discurs sona a preqüel·la del de la Marlene: “Tothom parla de participació i justícia, igualtat i transparència, però gairebé ningú no parla del tema realment important de l’evasió d’impostos, no? I dels rics que no contribueixen amb el que els tocaria. (…) Podem parlar de filantropia, podem tornar a convidar Bono, però per Déu, heu de parlar d’impostos. Impostos, impostos, impostos… la resta són collonades a parer meu”. No cal que us digui que em vaig fer incondicional seu i que he llegit tots els llibres que ha escrit des de llavors.
Marlene Engelhorn: "No es pot confiar en la bona voluntat dels rics”
Observeu que en ambdós discursos el missatge és clar, amb subjecte, verb i predicat molt ben definits: governs, feu tributar el que toca als rics. Clar que, com que el mitjà també és el missatger, un professor progre d’història i una ovella negra de casa bona no serien els missatgers més convincents per aital missatge. Però na Marlene i en Rutger no estan sols.
Més de 250 milionaris i bilionaris, aprofitant que els líders globals es troben a Davos, van signar una carta oberta que els diuen literalment: “feu-nos tributar per la nostra riquesa extrema”. La carta, que s’intitula Orgullosos de pagar més diu: “La nostra petició és senzilla: us demanem que ens feu tributar, els més rics de la societat. Això no alterarà fonamentalment el nostre nivell de vida, ni privarà els nostres fills, ni perjudicarà el creixement econòmic de les nostres nacions. Però convertirà la riquesa privada extrema i improductiva en una inversió per al nostre futur democràtic comú". O l’1% s’ha adonat que el carro global va pel pedregar o estem parlant de la trollejada més gran de la història.
Entre els signants del manifest hi ha cognoms tan il·lustres com Rockefeller o Disney. És precisament Abigail Disney, una altra hereva que va tenir sort en la loteria del naixement, qui en un comunicat ens explicava un conte que el seu tiet-avi havia dibuixat més d’un cop: “Al llarg de la història, les forques van ser la conseqüència inevitable d'un descontentament extrem, però avui, les masses estan recorrent al populisme, que va en augment a tot el món. Està passant aquí”.
I explicat el conte ens n’explicava el final feliç: “Ja coneixem la solució per protegir les nostres institucions i estabilitzar el nostre país: és fer tributar la riquesa extrema”. I tots fórem molt feliços i menjàrem molts d’anissos.