Els catalans som un d’aquells pobles que ja fa uns quants segles que no sabem el que és tenir el control del poder. La cort, el domini dels recursos de l’Estat o l’exercici de la màxima autoritat han estat en mans d’altres, i això ens ha portat a refugiar-nos d’una manera més intensa en el món dels negocis. Amb el pas dels segles hem interioritzat molt aquesta genètica d'empresa, i ens sentim reconeguts i afalagats quan algú diu que sabem fer negocis, que tenim empenta, que som emprenedors, comerciants i bons negociants, gent treballadora, responsable i de fiar. Estem còmodes amb aquesta manera de fer i ho acabem portant tot a aquesta lògica. Si per nosaltres fos, tot ho negociaríem i tot ho administraríem.
En canvi, hi ha altres geografies que porten molts segles exercint el poder, i això configura un altre tipus de caràcter i unes maneres de fer ben diferents. És una característica cabdal que sospito es converteix en mancança en el nostre cas i en fortalesa en el seu. Mentre nosaltres ho portem tot a la lògica de qui gestiona una activitat, encara que sigui un govern, ells ho acaben portant tot a la lògica de qui gestiona un àmbit de poder, encara que sigui una empresa. És la diferència entre el Barça i el palco del Bernabeu, entre ACS i Sorigué, entre la Generalitat i la Moncloa, entre El País i La Vanguardia. Mentre uns es dediquen a gestionar el poder, el que tenen i el que s’agafen, els altres es dediquen sobre tot a gestionar la seva organització.
Els catalans som un d’aquells pobles que ja fa uns quants segles que no sabem el que és tenir el control del poder
Ni tenim poder ni estem acostumats a gestionar-lo. No tenim ni les maneres ni les eines, i més valdria que ens anéssim espavilant si mai pretenem assolir fites més ambicioses. Que les infraestructures del país siguin radials enlloc de raonables no s’aconsegueix aplicant una lògica empresarial sinó de poder. Que a un lloc hi hagi densitat d’autopistes de peatge enlloc d’autovies gratuïtes no es pot analitzar només mirant un compte d’explotació, com tampoc es pot discutir un pla aeroportuari pensant que es tracta sobre tot d’una discussió de desenvolupament econòmic, o mediambiental. Els catalans obviem massa sovint els aspectes relacionats amb el pur i dur exercici del poder, i ens entretenim en converses tècniques o econòmiques que al final no seran les realment importants a la taula on es prendran les decisions.
I no cal mirar només Madrid. Per exemple els bascos fa temps que en temes financers es relacionen prou bé amb el poder, començant pel concert econòmic del seu estatut d’autonomia fins al seu clar i continuat ascendent dins el sistema bancari espanyol. Hi ha moltes raons i motius, segurament totes amb un perquè, però a casa nostra cada cop hi ha menys costum i menys capacitats per tractar amb el poder, sigui a Madrid, Berlín, Washington o Nova Delhi, o a Nissan, Google, Netflix o la UEFA.
Tot això demana un tipus de lideratge, un model organitzatiu i unes maneres de fer que no depenen només del pressupost o de que algú ens ho deixi fer
Si només ens refugiem en atributs i habilitats de gestió no ens en sortirem, també necessitem entendre i desenvolupar habilitats relacionades amb el poder, i això vol dir coses com ara dotar-se de mecanismes molt més potents d’informació per acompanyar qualsevol presa de decisió; tenir perfectament identificades i treballades les organitzacions i les persones clau en cadascun dels temes que tinguem a l’agenda; teixir xarxes, relacionals i estratègies de diplomàcia dins i fora del nostre territori amb la màxima ambició; disposar d’estudis de prospectiva que ens anticipin les tendències tecnològiques, socials, polítiques, econòmiques o jurídiques; tenir accés a diferents equips de suport capaços d’emetre opinió lliure i independent; desenvolupar eines i metodologies de lobby... necessitem tot això i segur que més coses a totes i cadascuna de les nostres conselleries, o dit d’altra manera, a tots i cadascun dels assumptes importants del nostre país. És la diferència entre mirar de gestionar el nostre turisme o marcar la pauta del turisme a Europa i assessorar altres països. Tot això demana uns recursos que potser no tenim, però el que sobre tot demana és un tipus de lideratge, un model organitzatiu i unes maneres de fer que no depenen només del pressupost o de que algú ens ho deixi fer. No ho tenim, i depèn de nosaltres i de ningú més.