Ibai Llanos ho ha tornat a fer. Fa quinze dies va ser a La Velada del año 2 on va reunir 12.500 persones al Palau Olímpic de Barcelona i una mitjana de 2,4 milions a les xarxes, amb un pic de 3,3. Rècord històric a Twitch. El reclam: veure com l’streamer Mr. Jagger li partia la cara al cantant David Bustamante en un combat de boxa. Va durar tres assalts.
Entre els assistents hi havia tot el panteó de streamers del panorama nacional espanyol: El Rubius, AuronPlay, TheGrefg i un qui és qui només pronunciable per iniciats.
El mateix Ibai Llanos es treia mèrit del rècord i l’atribuïa a tota la comunitat espanyola i llatinoamericana, LATAM deia, que és el terme que en màrqueting es fa servir per designar els països del continent americà de parles derivades del llatí.
Aquest cap de setmana ha estat el Ubeat Live, un festival organitzat per Mediapro a Fira de Barcelona, a L’Hospitalet de Llobregat. 15.000 fans de l’Ibai es van congregar als pavellons de la Fira i 760.000 ho van fer als servidors de Twitch. Entre altres activitats s’hi van celebrar les classificatòries per a representar Espanya en el mundial de globus, un esport creat pel mateix Ibai i Gerard Piqué. S’enfronten dos equips de dos concursants que en una habitació moblada han d’evitar que un globus toqui a terra.
Propera cita
Vist l’èxit, l’Ibai Llanos ja prepara La velada del año III amb més combats de boxa i més de tot. Sembla que el més esperat sigui el del Rubius contra l’streamer canadenc XQC a qui va reptar públicament el dia del Bustamante.
Un moment, no havíem quedat que tots aquests que es troben eren joves asocials que es passaven tot el dia connectats a una pantalla d’ordinador en una habitació fosca? Com és que surten i gaudeixen del món físic? No havien de quedar-se (quedar-nos) tancats cada cop més al metavers?
Sí i no.
Si ens ho mirem des del pla comunicatiu el que fan la majoria d’streamers és ràdio. Sembla que facin tele, però no, és ràdio. Si voleu ràdio visual, però ràdio al cap i a la fi. L’Ibai, el Rubius o l’AuronPlay jugant entre ells i comentant la jugada mentre ho emeten en directe, és més proper a la retransmissió d’un partit de futbol que no pas a un xou de tele; per entendre’ns, són més Puyal, Fernández Abajo, Valdivieso o Matías Prats (pare) que Buenafuente, Fallon, Letterman o Carson.
“El que fan la majoria d’streamers és ràdio. Sembla que facin tele, però no, és ràdio. Si voleu, ràdio visual”
També tenen de Gable, Cooper i Bogart, estrelles globals del cinema; el seu producte es consumeix en entorns de poca llum, aïllats de l’exterior i que demana de la suspensió voluntària de la incredulitat per poder-ho gaudir. Si penses que l’heroi de la pel·lícula és un actor i que quan acaba el rodatge es dutxa i se’n va cap a casa, la pel·lícula deixa de tenir sentit. El mateix passa si quan mires un streamer penses que només és un noi amb sobrepès comentant videojocs.
Als anys 30 i 40 estudis com la RKO, MGM o la Warner promocionaven les seves estrelles i les convertien en icones globals que les marques feien servir per vendre brillantina o mitges de nylon a les pantalles dels cinemes. Als 60 i 70 s’hi van sumar les grans cadenes de televisió nord-americanes; la CBS, la NBC i l’ABC portaven cada vespre a les cases de la gent els busts parlants que els venien cigarretes, bourbon o Disneyland. Avui les majors, les cadenes, són els Twitch, YouTube, Instagram i TikTok, i els executius que decideixen qui promocionar són els seus eficients algorismes.
Si abans eren la CBS, NBC o l’ABC i, encara abans, RKO, MGM o la Warner, ara els reis són Twitch, YouTube, Instagram o TikTok
Si entenem això entendrem que milers de fans estiguin disposats a canviar la foscor de la seva habitació per la del pavelló, en una connexió que passa de ser digital a ser física en una festa major streamer on els videojocs es fisicalitzen i esdevenen boxa o globus que no poden tocar a terra.
Canvi de paradigma? Paraula gastada també, però no, ans al contrari: un cas d’adamisme de manual. L’adamisme en antropologia és la tendència a pensar que som els primers en iniciar una activitat sense tenir en compte els progressos que algú ja l’hagi pogut fer abans.
Si agafem prou distància de fenomen —streamer en general i Ibai en particular— ens adonarem que tot això ja ho havíem vist abans: famosos en hores baixes que es dediquen a la boxa, homes blancs que mouen legions de fans a tot el món (recordeu LATAM), milionaris amb domicili en algun paradís fiscal. Als noms anteriors hi hauríem d’afegir els de Mickey Rourke, Caballé, Sánchez-Vicario i Alonso.
Un detall: el bastó que portava Ibai Llanos a l’esdeveniment de boxa que tants bits va fer córrer per si era degut a un problema de motricitat va resultar una edició especial de Kanye West valorat en 65.000 dòlars que la Rosalia li havia regalat.
Panem, circenses et fucking money man.