Parlem de diversitat, no d'igualtat

He conegut recentment una iniciativa que agrupa les dones líders en el sector de l'educació superior del continent americà. EMULIES és una plataforma que desenvolupa les capacitats per a la gestió universitària i la cooperació de les dones que lideren institucions en aquest àmbit amb l'objectiu d'enfortir el seu lideratge i la seva participació en la presa de decisions en el camp de l'educació superior i incidir en les polítiques que afavoreixin l'equitat de gènere.

En un sector on aparentment hi ha alta participació femenina, és cert que encara hi ha xifres que sorprenen, com el fet que avui al nostre país quatre de cada cinc catedràtics d'universitat pública són homes, o que comptem només amb tres rectores entre les 50 universitats públiques espanyoles.

Intercanviant impressions amb la Carmen Garcia Ribas, experta en lideratge femení, he entès quin és el mecanisme que engrandeix encara més el problema. Explica amb clarividència com l'estructura de les empreses creen un marc que fa que qui no hi encaixa se senti estrany i hi entri amb fragilitat. I això és el que sovint ens passa a les dones. El marc no accepta la diversitat de talent que ha introduït la dona a l'empresa. Aflorar les dones és introduir les emocions al management, i això genera nous lideratges, als quals no estem acostumats. Per tant, la igualtat ha fet molt de mal, perquè legitima l'assetjament al que és diferent, perquè pretén que ens aproximem a les normes que ells han establert.

"El marc no accepta la diversitat de talent que ha introduït la dona a l'empresa"

El que hem de fer és parlar de diversitat en contraposició a la igualtat. I ajudar d'una banda a les dones a créixer en aquesta diferència i a les organitzacions a canviar el marc per acceptar aquesta diversitat. La Carmen Garcia Ribas analitza l'origen del problema i ho simplifica en una explicació senzilla però profunda. I es resumeix en els diferents mecanismes de la por que tenim homes i dones. Els homes tenen por al fracàs, mentre que les dones tenim por al rebuig. Tots els comportaments masculins i femenins deriven d'aquest concepte diferent de por. Les dones expressen els seus dubtes i busquen la complicitat de l'entorn. Els homes dubten igualment, però actuen amb decisió. Les dones, per complaure, analitzem les coses des de l'amor, i els homes des del poder. I la falta de poder que les dones propiciem, porta a la indefensió. I d'aquí és fàcil entendre com s'arriba a l'extrem dels maltractaments.

"Els homes tenen por al fracàs, mentre que les dones tenim por al rebuig"

Crec que tots i totes tenim el deure de reflexionar sobre un tema de tant alt impacte per la societat i prendre accions per canviar allò que sigui necessari. Els responsables polítics, fugint de tòpics, aprofundint en el missatge i establint polítiques públiques correctes; les empreses, qüestionant el marc establert per donar cabuda a un talent divers i; les dones, formant-nos per autoritzar-nos en aquest context. Treballar en una escola de management és un privilegi, perquè és la plataforma ideal per desenvolupar iniciatives que contribueixen a aquest repte. Us convido que ho treballem junt(e)s.

Més informació
Sempre estarem preparades
Les noves generacions
Educació lenta
Avui et destaquem
Comentaris