S’ha dit molt que allò que ens fa humans és el llenguatge, la nostra capacitat de desenvolupar tecnologia o la nostra sensibilitat artística, perquè són característiques no gaire fàcils de detectar a la resta d’espècies animals. Estem insistint tant a posar el focus en allò que ens fa diferents de la resta d’animals que al final acabarem semblant més màquines que no pas homínids. Per ser veritablement humans cal que siguem capaços de compaginar el nostre llenguatge, art o tecnologia amb capacitats tan animals com sentir empatia pels altres humans o mantenir vincles amb la natura.
Portem segles premiant amb l’èxit social a individus que són males persones, perdonant-los perquè acceptem valorar la seva obra o els seus resultats pel damunt de la seva conducta, però aquest és un camí que ens deshumanitza i ens fa pitjors. El poder no justifica ser maleducat, i si ho fa ja no és poder sinó abús.
Portem anys valorant més el toc de pilota que la bona educació, destacant-los públicament per una feina i obviant la feblesa dels seus valors
Aquests dies és notícia que hi ha futbolistes que poden arribar a abusar d’altres persones, i probablement és conseqüència d’haver permès que futbolistes maleducats i grollers hagin rebut reconeixement públic. Portem anys valorant més el toc de pilota que la bona educació, destacant-los públicament per una feina i obviant la feblesa dels seus valors, i el resultat és una colla de brètols accedint a llocs de la societat on no hi haurien d’haver arribat mai perquè no són model de res que valgui la pena. La capacitat d’esforç i patiment, la perseverança en l’entrenament diari, la visió ràpida del joc, una esquerra prodigiosa o un regat increïble no haurien de tenir premi social si ets un imbècil.
Això també passa en altres àmbits de la nostra societat aparentment més qualificats, com ara banca, poesia, política, música o tecnologia. Passa a tot arreu i a totes les disciplines: concedim l’èxit a persones aberrants. Steve Jobs va saber incorporar disseny a l’enginyeria informàtica, i era un consentit que plorava si a les reunions no li donaven la raó, i va trigar anys a acceptar que tenia una filla perquè considerava que no era el moment i li anava malament. Elon Musk ha incorporat gestió i negoci a llocs només explorats per la recerca científica, i despatxa personal com qui endreça papers d’un calaix de la feina. Són dos casos de superdotats als quals hem concedit prestigi i reconeixement malgrat ser uns maleducats, com aquell pintor que maltractava les dones, com aquell periodista fill del xofer que feia servir la informació personal com eina de treball. Massa casos de gent que tothom sabia perfectament que eren uns maleducats, però que els ho permetíem perquè posàvem altres coses al davant.
Doncs no. Un imbècil no pot ser model de res i ja fa massa que ho tolerem. Premiar als maleducats deteriora l’espècie.