Pressupostat i no realitzat. Qui en són els culpables?

A principis dels anys vuitanta jo era un jove enginyer d’una empresa de tecnologia que va ser destinat a l’Aeroport de Mallorca per mecanitzar les operacions d’aterratge i enlairament. Allí vaig aprendre moltes coses com, per exemple, que hi havia avions -generalment completament blancs- que, malgrat estar davant dels meus ulls, no existien. No figuraven al pla de vols (no havien aterrat, ni estava previst que s’enlairessin) i, quan preguntaves per ells, et deien que no existien i que no fessis preguntes inconvenients.

Però també em vaig trobar un dia als directius de l’aeroport discutint sobre unes obres que estaven decidint realitzar a correcuita. Quan els vaig preguntar què succeïa vaig assabentar-me que estaven decidint en què gastar-se el romanent del pressupost. S’acabava l’any i quedaven uns diners sense adjudicar. Vaig aprendre que, quan es tanca l’any, ja no pots gastar-te els diners que estaven assignats i que no havies adjudicat. Aquells romanents tornen a les arques centrals.

Com té lloc cada any, ara ha tocat parlar dels diners pressupostats pel govern espanyol per fer obres a Catalunya, i que no s’han gastat. Aquest tema té la vida mediàtica i real que té un sainet: és a dir curta. De sainets d’aquest tipus, a Catalunya, se n‘han instal·lat diversos. Han esdevingut un clàssic, com determinades festes majors com ara la Patum o la Festa Major de Gràcia que no poden faltar. El corredor mediterrani, l’aeroport que cal convertir en un hub (si us plau, deixin de fer servir aquest mot d’una vegada!), el turisme de qualitat, els terrenys de la Nissan, etc. Cada any toca perdre el temps amb una xerrameca determinada i especialitzada. I així anem tirant. Qui dia passa any empeny!

Mai diré que Madrid té com a objectiu fer que Catalunya progressi adequadament. Però carregar tots els neulers sobre Madrid en els pressupostos, se’m fa tendenciós

Com en tots els sainets que he esmentat, la gent xerra, entra, surt, passa, cau, fa riure, etc. però l’aigua clara no la treus. Qui és el responsable que allò que s’ha pressupostat no es dugui a terme? A primera vista es tendeix a culpar Madrid. Es diu que ho fan per perjudicar Catalunya. Mai diré que Madrid té com a objectiu fer que Catalunya progressi adequadament. Però carregar tots els neulers sobre Madrid en aquest tema, se’m fa tendenciós. Els explico el perquè.

Entenc que forçar el pressupost del govern espanyol per tal que s’inverteixi en obra pública a Catalunya és una feina dels polítics catalans. Fan pressió, lobby... diguin-li com vulguin. Un cop aconseguit, i veient el constant incompliment de realitzacions sobre temes pressupostats, la Generalitat hauria d’haver creat una oficina especialitzada a fer que això anés com una seda. Un grup de gent encarregat de desbrossar el terreny per tal que allò que ha pressupostat l’Estat per a Catalunya, es dugués a terme. Una mena de “finestreta única” per temes pressupostats per Madrid. No em consta que aquesta oficina s’hagi creat. Incompetència o desídia intencionada?

Per altra banda, llegim notícies que ens informen d’inversions privades que no es duen a terme. O que ho fan patint un retard considerable. Unes d’elles són les relacionades amb la generació d’energia verda. Pel que llegeixo, si Catalunya fos un estat independent seria el darrer d’Europa en energies renovables. Addicionalment, llegeixo que determinats empresaris no poden dur a terme projectes per culpa dels obstacles administratius. El cas més escandalós el va posar sobre la taula el president executiu de Bonpreu, que va dir que obrir un local a Barcelona li havia costat una pila escandalosa d’anys. I qualsevol de vostès sap que, a la majoria dels ajuntaments catalans, un simple tràmit pot portar al fet que, a partir d’aquell moment, odiïs per sempre més el concepte mateix d’ajuntament i tots els que el componen -polítics i funcionaris-.

Si Catalunya fos un estat independent seria el darrer d’Europa en energies renovables

Aleshores, la meva pregunta és: voleu dir que aquests incompliments en l’execució d’obra pressupostada no són fruit de les traves que posen les administracions catalanes i, en concret, els ajuntaments? Preguntat un reputat economista de tots coneguts em diu: “per aquí van els trets!”. I, és clar, els polítics no ens donen pistes perquè tots tenen porqueria per amagar. Tots tenen ajuntaments on els que manen són dels seus partit: PSOE, JxCat, la CUP, ERC, etc. I quan entres en interessos corporatius de partit, la cosa es difumina. Es denúncia un problema com si fos un núvol sense contingut. I quan això té lloc és que hi ha interès en què mai se sàpiga la realitat.

Bé, el periodisme d’investigació, si vol, ja té tema. Un de més.