Les darreres dades que hem conegut sobre l’evolució de l’economia catalana conviden a l’optimisme. Moderat, tot i això. Posades en perspectiva evidencien un important repte pendent: la millora de la productivitat.
Es tracta d’un repte prioritari -sempre i quan triem bé amb qui ens hem de comparar. I sobretot, sempre que coincidim en l’objectiu comú: convergir en els nivells de renda per habitant dels països de la zona euro i poder garantir un benestar per als nostres ciutadans equiparable a l’estàndard europeu. És a dir, reduir el diferencial entre el nivell de renda per habitant de Catalunya, que durant el 2022 es va situar en 34.500 euros; i el de la mitjana de la zona euro, 38.700 euros.
Les dades sobre l’evolució del PIB per hora treballada en els darrers 20 anys a Catalunya suggereixen que el creixement de la productivitat de l’economia catalana dels darrers 20 anys està per sota del de la mitjana de l’eurozona. És a dir, si a Catalunya es genera, ara, un 11% més per hora treballada que fa 20 anys (segons dades de la Cambra de Comerç), a la zona euro es fa un 19% més.
El 95% de les empreses de Catalunya són microempreses
Quines són en les causes? Principalment, quatre. En primer lloc, l’estructura empresarial basada en la microempresa. El 95% de les empreses de Catalunya són microempreses (fins a 9 treballadors). Es tracta d’una de les taxes més elevades de la UE (a partir de dades d’Statista). A l’altre extrem, Alemanya, amb un 83% de microempreses.
En segon lloc, l’estructura sectorial amb un pes de la indústria encara inferior al que seria desitjable, i una economia basada en els serveis (que inclouen també l’administració pública).
En tercer lloc, la formació i taxa d’ocupació, on cal tenir en compte la situació que generen factors com l’elevat índex de fracàs escolar, o l’insuficient nombre de graduats en el camp de la ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM). L’any 2022 van representar el 22% dels titulats del sistema universitari català. Es tracta d’aspectes que influeixen en la productivitat i en la situació del mercat de treball, amb una taxa d’ocupació del 71%.
Finalment, la innovació i transferència tecnològica. Recentment, es va fer públic que Catalunya ha millorat la seva posició en el rànquing d’innovació que elabora la Comissió Europea, i ha assolit la categoria d’strong innovator. Tot i això, el percentatge de recursos que s’hi destinen (1,7% del PIB) encara se situa per sota dels objectius de l’Agenda Europea 2020 (3%).
Un estudi de McKinsey apunta que l’automatització amb IA generarà un augment de la productivitat mundial d’ara al 2040 entre el 0,2% i el 3,3% anuals
Cada cop sembla més clar que la sostenibilitat i la capacitat d’integrar el creixement tecnològic exponencial seran factors determinants de la competitivitat futura. De fet, un estudi de McKinsey apunta que l’automatització amb IA generarà un augment de la productivitat mundial d’ara al 2040 entre el 0,2% i el 3,3% anuals.
Per tant, la competitivitat de la nostra economia i la seva capacitat de millorar el benestar dels ciutadans al ritme dels nostres veïns, vindrà de l’aposta que fem per la innovació i l’èxit en integrar la sostenibilitat i el creixement tecnològic. Catalunya compta amb els actius per aconseguir-ho: una alta productivitat del sistema de coneixement, centres tecnològics punters, una política de clústers d’èxit, i l’oportunitat dels Next Generation, entre d’altres. Només ens falta, una visió a llarg termini que hi estigui alineada.