Els antics grecs anomenaven economia (oikonomia) a la bona gestió (nomos) de la llar (oikos). L'economia va néixer per ajudar les persones a gestionar les seves llars individuals i la societat com a llar col·lectiva. La societat forma part, a més, d'una llar més gran i primordial per a la nostra supervivència: la biosfera. I l'economia hauria d'estar també al seu servei. Però no hi està.
Avui dia, l'economia no està al servei ni de la biosfera ni de les persones. Els mals ecològics, socials i psicològics que arrosseguem, sobretot des de la segona meitat del segle passat, estan molt relacionats amb el fet que l'economia hagi deixat de ser un mitjà per convertir-se en un fi.
Que hagi estat així té molt a veure amb l'esperit que omplia el cor del s. XX: el d'un domini de la forma sobre el contingut, la sintaxi sobre la semàntica i la demostració sobre la veritat. Un esperit que va portar al fet que la consistència lògica, i no la veritat, es convertís en la meta dels sistemes formals de la ciència. D'aquesta manera, podia passar que es donessin per bones conclusions com "Les aurores boreals es veuen a Uganda" atenent solament a la correcta resposta lògica al sil·logisme conformat per les dues sentències següents: 1. Les aurores boreals es veuen habitualment a Àfrica 2. Uganda està a Àfrica; sense perdre temps a comprovar si les premisses de partença eren certes o no.
També l'autenticitat es va convertir en el crit de guerra dels sistemes d'ètica o de les formes de vida. Sense que ens adonéssim que l'autenticitat que deriva solament de la consistència interna, i no té en compte ni l'indicador de l'emoció ni el context, no garanteix l'ètica. Compte amb l'autenticitat així definida, perquè Hitler, segons aquesta definició de l'autenticitat, era autèntic. Aquestes maneres de pensar, que donaven prioritat a la consistència lògica per sobre de la veritat i la justícia van acabar estenent-se a totes les activitats humanes: l'economia entre elles.
El poeta americà e.e. Cummings descrivia l'esperit del s. XX amb aquesta frase tan eloqüent: "Qui presta alguna atenció a la sintaxi de les coses, mai et besarà de debò". Sí. e.e. Cummings tenia raó. Durant molt temps ens hem perdut tant "l'experiència del petó" com els seus efectes positius a tots els nivells: des de la salut física, a la motivació per descobrir, aprendre i crear; ens ho hem perdut sent com són totes quatre coses necessàries perquè ens mantinguem en forma físicament i mentalment.
En el s. XXI per fortuna les coses estan canviant. Avui les persones ens preocupem pel medi ambient i decidim responsabilitzar-nos de què aquest no es deteriori més i de recuperar-lo tant com ens sigui possible. Per aconseguir-ho, estem disposats a sacrificar "privilegis" adquirits a canvi de maltractar el medi ambient. Prenent un exemple del sector de l'alimentació, avui dia fomentem l'economia local i el km 0 perquè sabem que l'energia que proporciona un menjar d'un europeu mitjà és molt menor que la necessària per al seu transport durant 1.900 km.
Avui dia els millenials escullen les empreses en les quals treballen pels seus valors i per la possibilitat que els ofereixen de poder posar en joc el seu talent i passió. El mundialment reconegut emprenedor Aaron Hurst raona en el seu llibre L'economia del propòsit que el canvi de rumb cap al comerç local i el km0, el nou comportament dels millenials, i altres canvis en el mateix sentit, revelen un patró que indica que el propòsit és el nou driver de l'economia actual.
El valor de l'economia d'avui resideix a crear propòsit per als empleats i per als clients a través de donar resposta a necessitats més grans que ells mateixos: facilitant la cura de la seva ànima, de les seves famílies, de la seva comunitat i del planeta que els acull; fomentant la creació de xarxes d'energia positiva; oferint oportunitats per descobrir i posar en joc els mateixos talents creatius;… Els problemes que tenia la indústria per a l'accés als recursos com el carbó i el ferro s'han traslladat als problemes d'accés al talent creatiu.
Les empreses que actuïn d'acord als principis de l'economia del propòsit atrauran el talent creatiu que necessiten. I atrauran, a més, a persones capaces de crear xarxes d'energia positiva que són molt més importants, segons demostren recerques recents, que les xarxes d'informació o d'influència. Avui dia existeix clarament una tendència per part d'empreses i societat cap a què l'economia recuperi el seu sentit original: el servei a les persones i al món.
Però perquè aquesta tendència guanyi terreny i es faci realitat, hem d'estar tots a l'aguait; i no desentendre'ns de l'economia i deixar-la un altre cop "exclusivament en mans dels economistes" per dir-ho a la manera de Kenneth Boulding. Perquè tots en prenem part. Perquè tots som l'economia. Per no perdre el sentit original de l'economia amb què començava l'article, l'acabo amb una crida a no oblidar el nostre sentit original com a persones i humanitat sencera: viure sempre i a tot arreu -a casa, a la feina i al mercat econòmic-, d'acord amb els valors i les més grans aspiracions humanes.
Avui dia, l'economia no està al servei ni de la biosfera ni de les persones. Els mals ecològics, socials i psicològics que arrosseguem, sobretot des de la segona meitat del segle passat, estan molt relacionats amb el fet que l'economia hagi deixat de ser un mitjà per convertir-se en un fi.
Que hagi estat així té molt a veure amb l'esperit que omplia el cor del s. XX: el d'un domini de la forma sobre el contingut, la sintaxi sobre la semàntica i la demostració sobre la veritat. Un esperit que va portar al fet que la consistència lògica, i no la veritat, es convertís en la meta dels sistemes formals de la ciència. D'aquesta manera, podia passar que es donessin per bones conclusions com "Les aurores boreals es veuen a Uganda" atenent solament a la correcta resposta lògica al sil·logisme conformat per les dues sentències següents: 1. Les aurores boreals es veuen habitualment a Àfrica 2. Uganda està a Àfrica; sense perdre temps a comprovar si les premisses de partença eren certes o no.
També l'autenticitat es va convertir en el crit de guerra dels sistemes d'ètica o de les formes de vida. Sense que ens adonéssim que l'autenticitat que deriva solament de la consistència interna, i no té en compte ni l'indicador de l'emoció ni el context, no garanteix l'ètica. Compte amb l'autenticitat així definida, perquè Hitler, segons aquesta definició de l'autenticitat, era autèntic. Aquestes maneres de pensar, que donaven prioritat a la consistència lògica per sobre de la veritat i la justícia van acabar estenent-se a totes les activitats humanes: l'economia entre elles.
El poeta americà e.e. Cummings descrivia l'esperit del s. XX amb aquesta frase tan eloqüent: "Qui presta alguna atenció a la sintaxi de les coses, mai et besarà de debò". Sí. e.e. Cummings tenia raó. Durant molt temps ens hem perdut tant "l'experiència del petó" com els seus efectes positius a tots els nivells: des de la salut física, a la motivació per descobrir, aprendre i crear; ens ho hem perdut sent com són totes quatre coses necessàries perquè ens mantinguem en forma físicament i mentalment.
En el s. XXI per fortuna les coses estan canviant. Avui les persones ens preocupem pel medi ambient i decidim responsabilitzar-nos de què aquest no es deteriori més i de recuperar-lo tant com ens sigui possible. Per aconseguir-ho, estem disposats a sacrificar "privilegis" adquirits a canvi de maltractar el medi ambient. Prenent un exemple del sector de l'alimentació, avui dia fomentem l'economia local i el km 0 perquè sabem que l'energia que proporciona un menjar d'un europeu mitjà és molt menor que la necessària per al seu transport durant 1.900 km.
Avui dia els millenials escullen les empreses en les quals treballen pels seus valors i per la possibilitat que els ofereixen de poder posar en joc el seu talent i passió. El mundialment reconegut emprenedor Aaron Hurst raona en el seu llibre L'economia del propòsit que el canvi de rumb cap al comerç local i el km0, el nou comportament dels millenials, i altres canvis en el mateix sentit, revelen un patró que indica que el propòsit és el nou driver de l'economia actual.
El valor de l'economia d'avui resideix a crear propòsit per als empleats i per als clients a través de donar resposta a necessitats més grans que ells mateixos: facilitant la cura de la seva ànima, de les seves famílies, de la seva comunitat i del planeta que els acull; fomentant la creació de xarxes d'energia positiva; oferint oportunitats per descobrir i posar en joc els mateixos talents creatius;… Els problemes que tenia la indústria per a l'accés als recursos com el carbó i el ferro s'han traslladat als problemes d'accés al talent creatiu.
Les empreses que actuïn d'acord als principis de l'economia del propòsit atrauran el talent creatiu que necessiten. I atrauran, a més, a persones capaces de crear xarxes d'energia positiva que són molt més importants, segons demostren recerques recents, que les xarxes d'informació o d'influència. Avui dia existeix clarament una tendència per part d'empreses i societat cap a què l'economia recuperi el seu sentit original: el servei a les persones i al món.
Però perquè aquesta tendència guanyi terreny i es faci realitat, hem d'estar tots a l'aguait; i no desentendre'ns de l'economia i deixar-la un altre cop "exclusivament en mans dels economistes" per dir-ho a la manera de Kenneth Boulding. Perquè tots en prenem part. Perquè tots som l'economia. Per no perdre el sentit original de l'economia amb què començava l'article, l'acabo amb una crida a no oblidar el nostre sentit original com a persones i humanitat sencera: viure sempre i a tot arreu -a casa, a la feina i al mercat econòmic-, d'acord amb els valors i les més grans aspiracions humanes.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.