Reforma horària: en mans dels agents socials

Vam començar la 3a Setmana dels Horaris amb la presentació del Diari de l'Iris a l'Escola Proa, a La Bordeta, amb una intervenció excepcional de Carles Capdevila a favor de l'esperança sobre tot allò que ens pot venir i contra la resignació generalitzada sobre un eventual canvi d'horaris al nostre país. Justament en un moment ple d'incerteses i amb noves variables abans mai vistes que fan falta relats plens d'il·lusió que ens ajudi a pensar que podem viure en millors condicions en un horitzó no molt llunyà.

Al llarg d'aquesta setmana, hem assolit important acords amb el món municipal per ampliar la complicitat dels ajuntaments, autèntics protagonistes de múltiples regulacions horàries. Hem fet una vintena de debats i presentacions arreu del país en la que molta gent il·lusionada i expectant han reclamat passar de la teoria a l'acció. Hem tingut l'oportunitat que som en un moment clau, en la fase ja de negociació de la reforma, sobretot en el principal accelerador, el teixit productiu.

En aquest sentit, des del Parlament de Catalunya s'estan fent tots els esforços possibles per impulsar un acord molt ampli, transversal i efectiu que permeti accelerar la Reforma Horària. Tindrem un text a finals de juliol i, si l'estabilitat parlamentària ho permet, abans d'acabar l'any podrem tenir la Llei de la Reforma Horària. Un instrument inèdit per a un dèficit inexistent en cap país del món.

Ens enganyaríem però si consideréssim que només amb la legislació podem assolir els propòsits. Ens cal un gran acord dels agents socials que superi el marc actual instal·lat en una retòrica del "promoure". Fa falta un acord amb unes clàusules extremadament senzilles alhora que extraordinàriament transformadores. I ha de ser un acord amb "eficàcia normativa", o dit d'una altra manera, que allò que digui el paper tindrà el rang de llei. Estem doncs en mans de les patronals i dels sindicats. Ara més que mai necessitem un pacte que faci possible el somni de molts ciutadans.

A més, un somni que té nom i cognoms. Tres són els col·lectius especialment beneficiats amb la Reforma Horària: en primer lloc, el dels infants i adolescents, grup especialment sensible de població; en segon lloc, el dels treballadors que es troba clarament agreujat en relació al ritme laboral dels de la resta del món; i, en darrer terme, al de les dones, que pateixen uns horaris estressants i poc saludables. A tots ells, els hi devem aquesta reforma.

Sembla que hi ha un consens prou ampli en considerar que hi ha necessitat d'avançar en la protecció de la salut de la ciutadania, recuperant els horaris que ens són propis. Per salut i per equitat. Tots vivim 24 hores però no tothom les viu igual. Hi ha qui en disposa de totes i cadascuna d'ells perquè pot proveir-se de serveis o tot el contrari perquè no té feina ni recursos. Hi ha qui treballa molt i disposa d'una xarxa de suport i hi ha qui treballa igual i amb un salari baix i quan arriba a casa ha de fer totes les tasques de la llar i de cura. Una Reforma Horària possibilitaria eixamplar el temps de lliure disposició a tothom per igual.

Som en mans dels agents socials, però sobretot del sentit comú.
Avui et destaquem
Comentaris