Una de les empreses familiars de primera generació més gran de l'estat espanyol, per volum (27.000 milions d'euros) i empleats (95.000), és la liderada per Juan Roig, és a dir, Mercadona. Una qüestió recurrent en relació amb aquesta és qui succeirà el fundador. No és un tema intranscendent, ja que els stakeholders (persones amb interès legítim) som legió: des dels familiars fins als empleats, passant pels proveïdors i els clients. El relleu del màxim responsable de qualsevol empresa és un moment crític; a les empreses familiars pot ser-ho més, ja que la durada del càrrec sol ser més llarga i, per tant, el procés és menys freqüent. El cas del fundador és un triple salt mortal, perquè és el primer i per tant no hi ha experiència pròpia prèvia, perquè la seva permanència és més prolongada. Si a més a més coincideixen relleu a la direcció i a la propietat és quasi com fer-ho sense xarxa.
Ben segur que Juan Roig ja té dissenyat el seu relleu. És bon empresari i sap que la planificació, incloent-hi els imprevistos, és essencial per a la continuïtat de l'empresa. Ha estat president de l'Institut de l'Empresa Familiar i la teoria de com fer el relleu se la deu saber millor que ningú. Però la qüestió té un secretisme similar al de Warren Buffet (1930) a Berkshire Hathaway. Roig sempre ha dit que "la propietat s'hereta; la gestió no". Té molt clar que hi ha diferents relleus: a la propietat, al govern i a la direcció. Que l'ADN no garanteix la transmissió de la capacitat i voluntat empresarial. Que és difícil que entre els descendents hi hagi el millor gestor possible per al negoci.
Les comparacions són odioses, però la de Juan Roig amb Amancio Ortega (Inditex) és inevitable. Tots dos són personatges d'aquells que varen trencar el motlle en fer-lo; però ben diferents, almenys en el visible. Amancio Ortega (1936) funda, partint de zero, Confecciones GOA (germen d'Inditex) el 1963. Quasi no hi havia ni fotos seves fins que va treure Inditex a borsa (2001); el seu perfil comunicatiu exterior és baix, fent poques declaracions de premsa. Ha deixat més visibilitat als seus col·laboradors, començant per Jose Maria Castellanos (incorporat a 1984 fins a 2005) i continuant per Pablo Isla (incorporat el 2005) actual president executiu. Sembla de caràcter afable. Juan Roig (1949), forma part d'una nissaga de família empresària. És més aviat arrasador, expressa opinions públiques sense pèls a la llengua, i "ningú li fa ombra". Va adquirir a 1981 l'empresa fundada quatre anys abans pels seus pares dins del grup Cárnicas Roig. De forma periòdica ha girat el mitjó. Va importar el concepte de Sempre Peus Baixos de Wallmart. El concepte de Qualitat Total, el client com a Jefe, els inter-proveïdors. Té un caràcter fort, que el porta per exemple a "d'un dia per l'altre" amb tot l'equip directiu eliminar productes in situ del lineal d'una botiga per redefinir, simplificant, l'oferta.
Els caràcters dels dos grans empresaris familiars espanyols no són ni millors ni pitjors, sinó diferents. I el caràcter del predecessor és un element molt important en el procés de relleu
Els caràcters dels dos grans empresaris familiars espanyols no són ni millors ni pitjors, sinó diferents. I el caràcter del predecessor és un element molt important en el procés de relleu. Els de direcció molt personalista i forta tenen més difícil la substitució. Amb facilitat es converteixen en el que Jeffrey Sonnenfeld va qualificar de predecessors "monarques", que moren amb les botes posades.
El fet que una empresa cotitzi en borsa –que no és el cas de Mercadona- facilita la liquiditat de les participacions, per exemple per fer front al pagament d’impostos conseqüència del relleu a la propietat. En una empresa de propietat tancada, com la majoria de les familiars, la realització d'algunes participacions pot començar pel problema de la valoració, continuar pel de detracció de recursos de la societat si és aquesta la que les ha d'adquirir, i pot acabar sent vist com una traïció per la resta de socis familiars. Juan Roig i Hortènsia Herrero tenen quatre filles: Hortènsia, Carolina, Amparo i Joana; voldran totes elles continuar amb la propietat el dia de demà? Com es solucionarà la possible sortida total o parcial d'alguna?
Ben segur que la família Roig Herrera té feta una Constitució (protocol) Familiar, en la que es donen resposta a aquesta i moltes altres qüestions, com poden ser l'organització del govern de l'empresa. Però el més important és que hagin sigut capaços de desenvolupar uns hàbits de comunicació sincera, que els caràcters forts del molts emprenedors no sempre faciliten.
Bé el relleu del fundador d'una empresa familiar no és ni una qüestió simple, d'una sola cosa, ni instantània; sinó un procés. Confiem que el senyor Roig l'hagi planificat amb encert, i ell i qui correspongui l'estiguin executant amb eficàcia; perquè ens hi juguem molt: ells, els treballadors... i el país (Mercadona és el 2,2% del PIB espanyol, i va contribuir al 2020 amb 1.901 milions en impostos).