Rellotges de sol, la univesitat i l'empresa

Praeteritum nihil, Praesens instabile, Futurum incertum (El passat, no res; el present, inestable; el futur, incert). Aquest epígraf fatalista acompanyava un rellotge de sol, i així ho recull l'Aurea Dicta. Amb la mateixa inscripció també es podrien descriure les relacions entre l'empresa i la universitat.

Sempre n'he sentit a parlar, d'aquest binomi, i me l'he cregut. Així i tot, no he tingut gaire èxit a l'hora de posar en contacte la gent d'empresa i la gent d'universitat. Poques vegades van més enllà d'una primera presa de contacte. No parlen el mateix idioma. És com aquell altre rellotge de sol en què es llegeix Cum umbra nihil et sine umbra nihil (Amb ombra, no res, i sense ombra, no res). I així no es poden entendre.

De la mateixa manera que els anagrames de les universitats s'acostumen a escriure en lletra majúscula i es declamen amb pretensions institucionals, els nostres directius les veuen distants, poc accessibles i, fins i tot, fàtues; com aquell Doce, disce aut discede (Ensenya, aprèn o ves-te'n) que es llegia en un altre rellotge de sol.

Per contra, quan s'acosten al món de la recerca o demanden una solució tecnològica, els empresaris esperen resultats immediats i exigeixen un cost baix. Festina, mox nox (Fes via, que aviat serà nit). I no està la universitat per fer curses de velocitat ni per donar almoina a les empreses.

Com l'aigua i l'oli, l'empresa i la universitat no aconsegueixen fer-ne mixtió; és clar que hi ha excepcions. El cas és que la simbiosi és obligada si volem orientar-nos a l'economia del coneixement i fer que el país sigui atractiu per al talent i fecund per a les idees. No en podem prescindir, d'aquest acoblament. És un luxe asiàtic preterir les potencialitats d'uns i altres.

Des de la política i des de les institucions cal esmerçar un pla de treball ambiciós, que estimuli l'idil·li entre els dos protagonistes de la competitivitat. Cal obrir la universitat a l'empresa i cal obrir l'empresa a la universitat. Les companyies que treballin amb les universitats han de tenir un reconeixement social i uns avantatges fiscals. Els acadèmics i els grups de recerca que treballin amb les empreses han de rebre compensacions més enllà del prestigi i l'adulació.

I encara aquell altre rellotge de sol... Post tenebras spero lucem (Després de les tenebres, espero la llum).

Avui et destaquem
El més llegit