Repensar

Els canvis soferts en els últims 50 anys són profunds i significatius. Vaig néixer a la dècada dels 70 i, si miro enrere, m’adono clarament dels grans canvis estructurals que ens afecten i ens influeixen en totes i cadascuna de les facetes de la vida. El desplegament i increment tant del coneixement com de la tecnologia ha estat tant exponencial com indiscutible.

Si mirem al voltant nostre, ben segur que trobarem múltiples exemples dels canvis soferts, però mirem un parell de dades il·lustratives dels canvis avinguts. L’aparició d’internet, les xarxes socials i la telefonia mòbil ens han portat a enviar més de 300.000 milions de correus electrònics i 7.000 milions de missatges de veu per WhatsApp diaris a tot el món. I segons dades del Banc Mundial, el nombre d’habitants en el món ha passat de 3,8 bilions el 1972 a 7,8 bilions l’any passat, mentre que el PIB mundial ha passat de 3,82 a 96,1 Bilions USD en el mateix període.

El món líquid de Zygmunt Bauman defineix la sensació d’estat fluid i volàtil de la societat actual

Una descripció que vaig trobar molt precisa i pionera en explicar tots aquests canvis va ser la del món líquid de Zygmunt Bauman. Un concepte de modernitat líquida que ha donat peu a diverses interpretacions, però que defineix la sensació d’estat fluid i volàtil de la societat actual. Vivim la quarta revolució industrial situats en un entorn o escenari anomenat VUCA, que són les inicials en anglès de volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat (volatility, uncertainty, complexity, ambiguity).

Estem, doncs, immersos en canvis i evolucions de les nostres realitats que moltes vegades no són fàcils de pair, afrontar i adaptar-nos. Però és obvi que el primer pas ha de ser un diagnòstic i anàlisis de la realitat canviant encertada. I per això necessitem superar els marcs mentals preestablerts. El lingüista i científic cognitiu nord-americà George Lakoff en el pròleg del seu llibre més famós No pensis en un elefant els defineix com “... estructures mentals que conformen la nostra manera de veure el món. A conseqüència d'això, conformen les metes que ens proposem, els plans que fem, la nostra manera d'actuar i allò que compta com el resultat bo o dolent de les nostres accions”. I per superar-los, canviar-los o dibuixar-los de nou, necessitem repensar-los. Si busquem escrits, articles o llibres sobre la creativitat ens trobarem, reiteradament i de forma explícita o implícita, que ens parlen del concepte de repensar. Repensar significa donar-li una volta per mirar-ho diferent, aquest “re” al davant vol dir insistir però per altres camins. I també ens convida a desaprendre per tornar a aprendre.

En aquests moments repensar no és opcional

Que el món canvia no és res nou. Fa milers d’anys, al voltant del 500 aC, a Grècia va viure Heràclit d’Efes que afirmava, amb raó, que no hi ha res permanent excepte el canvi. I la necessitat de repensar tampoc és nova. En el popular film de finals dels 80 El Club de los Poetas Muertos, hi ha l’escena on el professor nouvingut de literatura, interpretat per Robin Williams, convida als alumnes a pujar a la seva taula per tenir una perspectiva diferent i veure les coses d’una altra manera a l’habitual.

Possiblement, l’excepcionalitat que vivim ara té a veure amb la velocitat amb què passen aquests canvis i la consegüent dificultat, i alhora necessitat, de repensar. Podem escollir com fer-ho, però no podem deixar d’optar a fer-ho. En aquests moments repensar no és opcional. Si els canvis són a millor o pitjor, o si estem en un canvi d’època o simplement continuem evolucionant pot ser interessant de debatre, però no canvia el fet que necessitem repensar per continuar endavant. I per no quedar-nos enrere.