La robòtica i la intel·ligència artificial han esdevingut omnipresents en la societat actual. Els robots i les màquines substitueixen progressivament els humans en els treballs habituals. Aquest és un fet inqüestionable, atès que, sense oblidar els significatius avenços en els vehicles autònoms que capgiraran la mobilitat de persones i mercaderies, avui en dia, no sols els llocs de treball poc intensius en coneixement, o repetitius, estan patint la pressió de la tecnologia computacional, també l’afectació és, cada cop més perceptible, en treballs qualificats com la dels analistes financers atès que la IA és capaç d’analitzar amb rapidesa tendències, identificar pautes de funcionament dels mercats, perfils escaients ajustats a cada inversor i prendre decisions amb rapidesa. També en les activitats dels advocats i metges. Quant als primers en els aspectes associats l'anàlisi de la informació, a la recerca de jurisprudència aplicable o en l’avaluació de la rellevància i consistència de certs fets o evidencies i, els segons, en tots els aspectes associats a la diagnosi per imatges i la cirurgia robotitzada, aspectes en els quals la IA ha avançat moltíssim i la mecànica de precisió arriba a nivells micromètric.
Aquesta afectació sobre totes les activitats té una menor presència i seguirà essent molt reduïda a mitjà i llarg termini, en totes aquelles professions amb component psicològica i de comprensió de l’ésser humà, com en les associades al procés creatiu i l’art. Consegüentment, els treballs en els quals la innovació i la creativitat esdevé el nucli central, com en els que la empatia, l’espontaneïtat i el caliu humà esdevenen l’element nuclear, seran els que difícilment seran reemplaçables si bé no estaran exempts, els seus professionals, de conèixer les potencialitats i els impactes sobre les mateixes de la tecnologia.
Hi ha moltes habilitats humanes que es dibuixen amenaçades per la IA i la robòtica, però la tecnologia també està generant nous llocs de treball
No hi dubte que hi ha moltes habilitats humanes que es dibuixen amenaçades per la IA i la robòtica, si bé la pandèmia ho està amagant o ajornant, i que la pressió de la tecnologia computacional i telemàtica, sobre el mercat del treball, és cada cop més gran. Però també és cert, que la tecnologia està generant nous llocs de treballs i que cal disposar dels professionals per entomar-los i que, en molts àmbits, la substitució serà parcial i coexistirà simbiòticament amb humans. Conseqüentment cal reflexionar i analitzar detingudament com, l'omnipresent tecnologia, afectarà a les diverses professions, amb la finalitat d’ajustar els plans de formació associats i, a la vegada, els aspectes que requereixen nous coneixements per entomar les exigències dels nous llocs de treball.
Així doncs, tot assumint els aspectes positius de la tecnologia, no es pot minimitzar els efectes negatius sobre el mercat laboral actual, entenent que és indispensable la necessitat de noves actituds i aptituds, un fet que obliga a transformar amb urgència el sistema educatiu. Un ajust que ha d'eliminar les barreres entre ciències i lletres en els plans formatius dels més joves i, alhora, reformular la formació continua, la formació ocupacional i els models de governança acadèmica, per entomar els nous requisits de la societat i la indústria 4.0 i la digitalització dels serveis, tot assegurant el progrés social.
Ens cal doncs, un canvi educatiu significatiu que també ha d’afectar a la formació del professorat i al model de governança. Una formació que requereix d’una estreta simbiosis amb el teixit productiu i, a la vegada, una lleial col·laboració competitiva entre el sistema públic i el privat. Una col·laboració que a nivell del sistema universitari ha d'abraçar la recerca i desenvolupament, atès que són elements claus per la competitivitat de l’economia o el progrés social.
Una reforma educativa en la qual esdevé imprescindible un finançament més fort i estable en el temps i, alhora, endinsar-se en el reconeixement dels resultats i la productivitat
Una reforma del sistema educatiu complexa atès que a la vegada ha de considerar que, si bé Catalunya compta amb un sistema educatiu configurat per excel·lents professionals i amb tecnòlegs i científics homologables al dels països avançats, palanques competitives que cal posar en valor, esdevé imprescindible reduir les desavantatges respecte altres països amb els qui competim. En aqueta línia, cal recordar que Catalunya té una puntuació un 22,4% inferior a la mitjana europea en el Regional Innovation Scoreboard, amb valors no bons en formació al llarg de la vida, en la inversió en R+D privada i en innovacions. A la vegada, que la inversió en R+D de sector públic representa quasi el 44 % del total d’inversió, mentre que la inversió privada se situa en el 57 %, encara lluny de la proporció 33 % - 66 % que proposa la Unió Europea.
Una reforma educativa en la qual esdevé imprescindible un finançament més fort i estable en el temps i, alhora, endinsar-se en el reconeixement dels resultats i la productivitat. Aspectes que exigeixen més autonomia i establir prioritats estratègiques en tots els àmbits, inclosos els associats a l'autonomia en la gestió amb procediments de control i responsabilitat, assumint les bondats de la flexibilització i la diferenciació entre centres i, a la vegada, la requerida cooperació competitiva, com succeeix en l’activitat professional, entre les empreses i les institucions. En definitiva, esdevé requerit ajustar les normatives esmentades a la societat 4.0