Ciència ficció o escenes d’un futur proper?

Tens un fill de set anys i t’agrada llegir-li cada nit un conte abans d’anar a dormir. És per això que li dius al teu ordinador “escriu-me un conte que llegit no vagi més enllà dels quinze o vint minuts, on surtin dofins i tortugues però en cap cas taurons ni aranyes, on el protagonista es digui Pau i visqui una aventura divertida on ell és l’heroi i el dolent sigui un pirata amb la pota de fusta, que reforci els valors de l’amistat i la col·laboració, que faci estimar la natura i eduqui en la cultura de la sostenibilitat, i que tingui un final dolç i seré, que el necessito per anar a dormir”. I al cap d’un minut el tindràs. També li pots demanar que n’escrigui quinze, i no pas només un, i que te l’imprimeixin amb lletra grossa, il·lustracions i tapa dura, i que te l’enviïn a casa demà mateix embolicat per regal. S’han acabat els escriptors humans de contes infantils?.

Tens una empresa d’ascensors i li demanes a l’ordinador que et composi 800 hores ininterrompudes de fil musical lliures de drets d’autor. Mai més cap humà composarà música per ascensors.

"Els alumnes també li diran al seu ordinador que els redacti la resposta als exercicis que els has posat. No han copiat: ni tant sols han fet la feina"

Ets professor de primer de batxillerat i li demanes a l’ordinador que agafi el temari d’una assignatura i et suggereixi com organitzar els continguts per poder impartir la matèria en dotze classes, amb un esquema de què has de tractar a cada sessió, i que et proposi exemples pràctics i anècdotes per fer més amena la classe. També li demanes que et proposi els exercicis que encarregaràs als alumnes. Resulta que els alumnes també li diran al seu ordinador que els redacti la resposta als exercicis que els has posat. No han copiat: ni tant sols han fet la feina. Però tu tampoc.

Els advocats de la defensa i l’acusació han presentat en format electrònic les seves exposicions dels fets, les proves, els peritatges i els seus arguments. El jutge li demana a l’ordinador que en base a aquesta informació, tot el marc legal del país i tots els antecedents judicials de la història, faci una proposta de sentència. La màquina li lliura l’esborrany juntament amb un càlcul de la probabilitat de recusació, que és molt baix. El jutge signa la sentència sense ni tant sols llegir-la.

El metge, amb més de quinze anys d’experiència, mira atentament a la pantalla la mamografia de la seva pacient. No hi veu res. Ho torna a mirar, atent a unes petites taques blanques que es veuen a la part inferior de la mama dreta. Després d’una atenta inspecció descarta cap problema i comunica a la pacient que pot estar tranquil.la, que la mamografia ha sortit neta i tot està bé. La pacient li agraeix l’opinió i demana siusplau que s’ho miri també l’ordinador. En la diagnosi per imatge el percentatge d’error dels humans és insuportable en comparació amb el de les màquines.

"No tens ni idea de quines d’aquelles cançons han estat composades i interpretades per humans i quines per intel·ligències artificials"

Estàs fent feines a casa, posant rentadores, fregant terres, netejant lavabos i treguent la pols a la llibreria. Li demanes a l’ordinador que et posi “musica animada” i comença a sonar una llista de reproducció que t’agrada i fa que de tant en tant entre tasca i tasca t’aturis un moment per ballar. No tens ni idea de quines d’aquelles cançons han estat composades i interpretades per humans i quines per intel·ligències artificials.

N’hi ha una que sembla ben bé d’en Bruce Springsteen, també en la veu, però ves a saber. Però no importa, la llista t’agrada i poses una rentadora de roba de color.

Demanes un crèdit al banc per poder fer obres al teu restaurant. Ja toca fer canvis a la cuina i al celler de vins, i tot costa calers. Al banc analitzen la teva situació econòmica i l’evolució històrica del teu negoci, així com la tendència de tots els restaurants del teu carrer, del teu poble i del teu país els darrers cent anys. Ho combinen amb tendències macroeconòmiques i la previsió climàtica i turística del teu entorn els propers anys. Et deneguen el crèdit. Cap persona ha participat ni en l’anàlisi, ni en la decisió, ni en fer-t’ho saber.

Truques al servei d’atenció i ja no et contesta aquella veu metàl·lica que et mana prémer l’ú si vols fer una consulta, dos si vols fer una queixa, tres si vols un pressupost o que esperis si no saps el que vols. Enlloc d’això et respon algú molt amable que et diu “hola, bona tarda, en què et puc ajudar?”, i tu li expliques i et contesta, et demana algun aclariment i t’ho resol. “Et puc ajudar en alguna cosa més?”, i tu dius “no, no, està perfecte. Moltíssimes gràcies!. Com et dius?”. I la veu et contesta “sóc un robot d’atenció al públic”.

Reps una carta molt amable, fins i tot càlida i sensible, on et comuniquen que malauradament hi ha una caiguda de la demanda que ha acabat fent necessària una reestructuració dels equips. Els sap molt greu però estàs acomiadat. Sospites que cap persona humana ha participat de la decisió, ni tant sols en escriure la carta. Un sistema ha detectat que un paràmetre estava per sota del que tocava i calia aprimar en 14.700 euros l’estructura de costos. Un altre algoritme ha redactat la carta. T’arriba per correu electrònic.

Llegeixes un article al Via Empresa sobre futurs distòpics. L’autor dona a entendre que diferents exemples que et semblen aberrants podrien acabar esdevenint quotidians en el futur. Però tu saps que és impossible, així que tranquil.