El 2 de desembre de 2015 un centenar de treballadors del Departament de Salut Pública del comtat de San Bernardino, a Califòrnia, estaven celebrant un dinar festiu i varen ser víctimes d’un tiroteig. Els autors varen deixar 14 morts i 21 ferits i varen fugir en un vehicle esportiu que hores més tard no va poder evitar el cercle policial. Dos dels seus ocupants varen morir en un tiroteig amb la policia, i es sospita que una tercera persona va fugir. El cas va ser famós no només per l’elevat nombre de víctimes, sinó també perquè un dels assassins morts portava un iPhone 5C i quan el FBI el va voler desbloquejar per accedir a la informació i localitzar més sospitosos va resultar que tenia actives totes les opcions de seguretat del sistema operatiu d’Apple i els investigadors no hi podien accedir. L’FBI va demanar ajuda a Apple i la companyia de la poma es va negar argumentant que la seguretat de les dades dels seus clients era sagrada. La notícia va saltar a tots els mitjans del món: Apple es prenia molt seriosament la privacitat. Sembla ser que finalment l’FBI va aconseguir accedir a la informació, però pagant centenars de milers de dòlars a sofisticades empreses privades especialitzades en seguretat informàtica.
Tres anys més tard ja no manava Obama, sinó Trump, i va tornar a passar el mateix. El desembre de 2019 un tiroteig classificat com acte de terrorisme va deixar tres morts a una base naval de Florida, l’autor també portava un iPhone i Apple també es va negar a col·laborar amb els investigadors exhibint el seu compromís amb la llibertat i la privacitat dels usuaris. I de nou tota la premsa del món se’n va fer ressò: la teva privacitat està garantida si el teu telèfon és Apple.
Segur que tot això és escrupolosament cert, però jo mai m’ho vaig creure. Sempre vaig pensar que Apple havia pactat amb el seu Estat i que li va donar discretament les dades amb la condició que ho neguessin, per així poder fer una gran campanya de prestigi d’abast mundial. Les grans marques americanes sempre han estat molt bones fent publicitat i construint atributs de marca, i el govern americà sempre ha estat molt bo defensant la seva indústria. Com que a vegades sóc una mica simple, i potser un xic paranoic, no vaig pensar que Apple era una empresa confiable, sinó que en els negocis digitals la seguretat, la confiança i la privacitat serien el nou atribut que marcaria les diferències, i que Apple ho sabia i marcava perfil: pots comprar-te un telèfon Apple, segur fins i tot davant l’FBI, o comprar-te un telèfon d’un fabricant xinès o coreà. Tu mateix. Tu sabràs el que fas.
Crec que Apple ho està tornant a fer. Ara mateix mitjans de comunicació de tot el món van publicant cada dos o tres mesos notícies de ciutadans salvats gràcies al rellotge Apple Watch. Una nena de 12 anys que no sabia que tenia càncer, una infermera de Sydney que descobreix un problema de tiroides, una iaia de Massachusets que anticipa la presència d’un tumor al cor... No dic que no sigui cert, dic que resulta sorprenent com aquestes notícies locals arriben ràpidament a mitjans de tot el món. Així que penso que un cop més estem davant una pista que ens indica on està posant el focus Apple, i per tant la indústria digital.
Igual que Netflix sap quines sèries ens agraden, Apple vol saber si camines, com dorms, el batec del teu cor, ... per així poder-te acompanyar en la teva salut i qui sap, potser salvar-te la vida
Com hem dit abans, l’FBI ha confirmat davant tot el món que les vostres dades privades són segures si les teniu amb Apple, i ara ens estan dient que si permetem que la companyia les faci servir ens pot arribar a salvar la vida. Igual que Netflix sap quines sèries i pel·lícules ens agraden, Apple vol saber si camines, com dorms, el batec del teu cor, el nivell d’oxígen en sang i la temperatura corporal, de moment, per així poder-te acompanyar en la teva salut i qui sap, potser salvar-te la vida.
Estem en aquell moment que toca discutir i decidir qui té dades mèdiques nostres i com les pot fer servir. Toca decidir què volem que faci el nostre sistema públic de salut i què les grans companyies tecnològiques, si volem que col·laborin o competeixin i en quin grau. Del resultat en dependrà un major o menor nivell de privatització dels serveis sociosanitaris, un major o menor nivell de drets, un millor o pitjor model de societat. Anem amb compte. Definim les regles de joc, i garantim que siguin ambicioses i justes.