El nostre lloc a la geopolítica digital

El món està en trànsit d’una societat industrial cap a una societat digital. Al segle XX parlàvem d’on estarien les fàbriques, d’on es generarien els llocs de treball o com s’ordenarien els mercats, parant atenció a l’accés a les fonts de matèria primera i d’energia. Ara emergeix un altre ordre que afegeix noves claus, com ara l’accés i el control de la informació. Apareixen nous gegants que fonamenten el seu poder i la seva capacitat en la informació que poden arribar a tenir de tots i cadascun de nosaltres, amb la qual dissenyen serveis personalitzats basats en dades en temps real. La nova economia depèn de les dades, i les xarxes de telecomunicacions per on circulen aquestes dades ja formen part de la infraestructura estratègica del món.

Aquesta infraestructura tecnològica s’està desenvolupant principalment des de Xina i Estats Units. Tots dos competeixen pel lideratge mundial en xips i processadors, en algoritmes i sistemes d’intel·ligència artificial, i en els components de telecomunicacions necessaris perquè tot això funcioni. Europa intenta reaccionar amb ambiciosos projectes d’investigació i desenvolupament per tal que el continent esdevingui sobirà tecnològicament, però surt amb desavantatge en el que ja és una lluita ferotge per dominar l’economia i el món del segle XXI. No és només un tema tecnològic, també està en joc sota quins preceptes funcionarà el món. Estats Units considera que la tutela de les dades és cosa del mercat, mentre que Xina creu que aquesta tutela li correspon a l’Estat, i ambdues societats veuen inquietant i perillosa la proposta de l’altre. Per la seva banda Europa proposa que la tutela estigui en mans de la ciutadania, però mentre Estats Units té empreses amb milers de milions de clients, i Xina té autoritat sobre milers de milions de ciutadans, Europa sustenta les seves propostes en milions de reflexions, articles i lleis, però té problemes per donar un abast massiu a les seves propostes.

En aquest context Estats Units vol blindar les seves infraestructures digitals, doncs d’elles en depèn el futur tant de la seva competitivitat econòmica com de la seva seguretat nacional. Aquesta va ser una de les principals raons per les que Donald Trump va començar el 2019 un boicot internacional contra Huawei, la millor tecnologia 5G del moment, evitant que aquest fabricant tingués presència als punts crítics de les xarxes de telecomunicacions que es desplegaven per tot el país. No podia assumir que l’enemic pogués interceptar el tràfic de dades o fins i tot pogués tenir la capacitat d’apagar aquestes xarxes. El mateix 2019 Xina també va anunciar que eliminaria i prohibiria l’ús de tecnologia estrangera a qualsevol organisme estatal, el que equival a dir a qualsevol lloc.

“Les operadores s’hauran d’abstenir d’instal·lar en punts crítics de les seves xarxes qualsevol equip d’un fabricant de risc”

La societat digital ja és un tema de geopolítica i el món s’està organitzant en dos blocs. Cal prendre partit. El 15 de febrer de 2020 El País ja titulava “EEUU exige a Europa que secunde la guerra tecnológica contra China”, i malgrat que ara Trump ja no hi és la cosa no canviarà: no podem ser socis si les nostres infraestructures poden quedar sota control del rival. És una decisió estratègica d’alta política, a llarg termini, i s’ha d’executar de manera immediata. Espanya portava un temps treballant la que havia de ser la seva “Ley de Ciberseguridad 5G” però el Gobierno va accelerar i el 29 de març d’enguany va signar un Real Decreto que s’havia d’aplicar de manera immediata. Cal garantir que les xarxes 5G a Espanya són segures, i per això el decret preveu classificar els subministradors d’equips tècnics com a proveïdors de risc baix, mig o alt, fins i tot amb efecte retroactiu. És a dir, les operadores s’hauran d’abstenir d’instal·lar en punts crítics de les seves xarxes qualsevol equip d’un fabricant de risc, i si ja en tenen algun en funcionament es va fixar un termini màxim de cinc anys per a que els substitueixin. El sector va haver de començar a acreditar amb presses la confiança que mereixen els seus equips, i tot semblava indicar que tindrien problemes amb els components subministrats per empreses xineses, en especial Huawei i ZTE, que reclamen al Gobierno criteris clars i un tracte just.

Les infraestructures tecnològiques de la societat digital estan dividint el món en dos blocs, en dues maneres d’entendre com s’han d’organitzar la vida i els drets, l’economia i els serveis, i Espanya igual que la resta d’Europa ha de confirmar la seva disposició a ser un bon soci. En contra del que es va dir la firma urgent d’aquest Real Decreto no va tenir res a veure amb la conjuntura bèl·lica a Ucraïna i les possibles amenaces russes, sinó amb la nostra lleialtat dins una nova geopolítica digital.