La Unió Europea va declarar fa uns dies que a partir del mes d'octubre estarà prohibida la purpurina. La purpurina, una cosa tan simple però tan present en tota la nostra vida, prohibida. No és que hi estigui en contra, soc d'aquelles persones que sap perfectament que la transició climàtica no serà gratuïta i que implicarà sacrificis, però no pensava que un dels primers seria, justament, la purpurina. És molt sensat, prohibir-la (és d'aquelles coses que ja faria anys que hauríem hagut de començar a fer de manera sostenible), però la purpurina representa un gran element simbòlic de les nostres societats contemporànies. I per això no deixa que, individualment, em costi acceptar aquesta mesura, pel rol que aquesta pols màgica ha ocupat en la meva vida i en la de moltes altres persones.
A les festes d'aniversari és segurament on ens introduïm en les purpurines vàries. Amb la sexualització de les criatures es veu ràpidament com les nenes volen fer servir tones de purpurina per brillar i els nens s'avergonyeixen de poder brillar, i són renyats pels més grans per fer servir aquest material. Alguns d'ells tindran la sort de tenir famílies obertes de ment, però segurament trobaran algun company que se'n riurà i tornarem a començar en la roda de l'alliberació. Aquest material també s'ha relacionat amb la màgia i el món de la fantasia, encara purs durant els primers anys. Al cap d'uns anys, quan ens fem "grans" i comencem a sortir de festa, a escoltar els nostres propis gustos musicals o descobrir-nos sexualment entendrem que la purpurina té una altra interpretació: la reivindicació de subcultures socials i culturals.
"La purpurina representa un gran element simbòlic de les nostres societats contemporànies"
La purpurina ha estat una manera de reivindicar i fer brillar algunes cultures que han trobat, en aquestes particuletes de plàstic, una manera d'aconseguir la llum que la societat els ha privat sistèmicament i sistemàticament. La purpurina, doncs, més enllà de ser, efectivament, microplàstics, ha estat una font de reivindicació, de lluita, de reclam. La purpurina i els brillantons també són una manera d'embellir-nos, de posar-nos i fer-nos atractius en un context social, de generar una identitat pròpia a partir de complements que ens ressalten aspectes de la nostra personalitat i projecten una idea concreta al món. Per descomptat, la purpurina té un vessant de diversió, oci i alegria que no podem negar. I és que una cosa que hem d'assumir i que haurem d'aprendre a confrontar és que moltes vegades, allò que ens aporta felicitat, contamina. I el que ens allibera, també.
La discussió central del debat, bromes i mems a part, no és la prohibició de la purpurina, sinó l'ordre de les coses. Tenint indústries altament contaminants que emeten diàriament grans quantitats de residus al medi ambient, ens hem hagut de centrar en la purpurina que, si bé és cert, contamina, no deu representar un percentatge tan elevat en comparació amb altres sectors. Davant d'aquesta tessitura, jo només trobo dos elements explicatius. El primer és que és més fàcil prohibir la purpurina que tancar grans empreses extractores de petroli. El segon és que el missatge que s'evoca prohibint un producte tan quotidià com la purpurina és la necessitat de sacrificis diaris que portarà la crisi climàtica.
"Haurem d'aprendre a confrontar que, moltes vegades, allò que ens aporta felicitat, contamina"
O potser només es tracta d'una estratègia política perquè ja ha sortit un nou substitutiu sostenible per aquest producte. No ho sé. Les teories són tan grans com habitants a la Terra i segurament tots tenen una mica de raó. El cas és que la purpurina s'ha acabat i ja no hi podem fer res per evitar-ho. El símbol festiu i de celebració que ha estat la purpurina per totes les que hem nascut abans de l'octubre de 2023 persistirà com un record cridaner, bonic i enlluernant del que fèiem quan ens volíem ressaltar. O potser només passarà a la història com una mala pràctica dels nostres avantpassats. Així, amb la pena resignada de qui sap que és per un fi millor, a partir d'ara escatimaré la purpurina que encara em queda per a festes i ocasions especials sabent que, des de fa uns dies, he entrat a la fi de la meva glitter era.