Recordar cada dia de l’any és difícil, però hi ha dates que sempre tenim presents i ens permeten fer perspectiva d’altres anys. Tinc la sort de ser catalana, d’una terra plena de cultura i tradicions, però sobretot perquè, un cop a l’any, dediquem tot un dia a dos dels meus temes preferits: escriure i estimar. Encara no entenc per què Sant Jordi no és la Diada de Catalunya. Per mi, tot són avantatges: és un dia sense càrrega política, amb unes festivitats fàcils de compartir i on tothom pot trobar la manera de fer-se-la seva. Com a país, què més podríem demanar?
Des de fa uns anys sempre hi ha dos llocs on soc, per Sant Jordi: Barcelona i Girona. A Barcelona solc passar el dia envoltada dels meus amics, passejant per l’Eixample, a l’Ateneu Barcelonès i, quan hi ha un amor pel mig, fent alguna cosa romàntica. A la tarda sempre procuro ser a Girona, on veig a la família i rebo les flors i els llibres més especials, el llibre que la meva mare feia mesos que havia comprat i, fins fa uns anys, la rosa que el meu pare havia comprat a correcuita després de la feina. Per un motiu o un altre, sempre hi acaba havent sorpreses, i és per això que Sant Jordi és, sense cap mena de dubte, un dels meus dies preferits de l’any.
Aquest any passaré el Sant Jordi a Amsterdam. No és que no em faci il·lusió, aquesta cita, però aquest any hauré de buscar la manera de sentir-me a casa per una ocasió tan especial. I és un esforç que, si bé farà que no vegi les parades de llibres o comprar roses a estudiants i associacions que busquen recaptar fons per causes diverses, també pot ser la possibilitat de fer-ne festes d'una manera diferent. De moment, ja he anat avisant a tots els meus veïns sobre la importància cabdal d'aquest dia, potser exagerant una mica per assegurar que el vulguin celebrar amb mi. Com que a Amsterdam les roses costen de trobar, he pensat que podem substituir-les per tulipes. I com que tinc una pila de llibres que procuro llegir-me, però que, per raons que no venen al cas, no es redueix mai, he pensat que puc dedicar unes hores o una estona a la lectura, de manera forçada per assegurar que, com a mínim una tarda, tinc temps de llegir amb la calma que això suposa. També pot ser bonic, però potser menys realista logísticament, organitzar un intercanvi de llibres amb la meva petita comunitat, però aquest any Sant Jordi cau en un diumenge i aquí, als caps de setmana, tothom és fora o té alguna cosa a fer. Sigui com sigui, tinc ganes de construir noves tradicions per assegurar que, encara que visqui lluny, sigui un dia on em senti com a casa.
No és que no em faci il·lusió, aquesta cita, però aquest any hauré de buscar la manera de sentir-me a casa per una ocasió tan especial
Però hi ha una cosa que tinc clar que vull fer aquest Sant Jordi, una cosa que he practicat molt últimament. Lluny de les grans expectatives romàntiques que he projectat els altres anys, aquest 2023 vull celebrar un altre tipus d'amor: el meu. Sempre he estat pendent d'estimar o ser estimada durant aquest dia tan especial, però aquest any vull centrar-me en la gran alegria que suposa estimar-se a una mateixa. Gaudir de les petites coses, mirar a l'horitzó i estar feliç de sentir-se completa sense la necessitat d'un ram de flors anònim, un missatge amable o un regal inesperat. Tinc ganes de celebrar que m'estimo, i que estic agraïda i feliç del que la vida m'ha portat fins ara. Com deia l'Elena Busquets a M'he enamorat, vull mirar al meu voltant i, sabent-me afortunada, compartir aquesta joia i celebrar-la durant aquest dia que, encara que sigui fora del niu, encara serà el dia més bonic de l'any.