Aquests dies el tema de l'SMI ha estat d'actualitat per una coincidència. Hem vist notícies, i també polèmiques, al voltant d'una decisió presa pel Govern espanyol, i d'una proposta que ha fet la Comissió Europea. Tant en un cas com en l'altre hi ha hagut reaccions dels sindicats i de les patronals, sobretot a diferents països de la UE. Deixeu-me fer unes reflexions sobre alguns aspectes.
1. El paper del salari mínim
En el funcionament econòmic de les societats europees, des de fa ja més de mig segle, es va intentar trobar un equilibri entre dos objectius: respectar la llibertat personal i assegurar la protecció social. Entre les diverses eines utilitzades n'hi ha dues: garantir la llibertat en els mercats, però regular-los posant-hi límits per evitar l'explotació i les desigualtats excessives. En el cas del mercat de treball això es concreta, entre altres coses, en promoure la negociació col·lectiva patronals/sindicats, però establint límits obligats com la duració màxima de la jornada o el salari mínim. És clar que si les negociacions entre les parts són equilibrades, les normes són menys necessàries, però aquest equilibri s'ha anat perdent molt en favor de les empreses, en aquests darrers anys, en molts països entre ells a Espanya. Això significa que el SIM és quelcom totalment necessari.
"L'equilibri s'ha anat perdent molt en favor de les empreses en aquests darrers anys, i això significa que el SIM és quelcom totalment necessari"
Ha estat interesant veure com en la darrera modificació espanyola, s'ha convertit en norma un acord previ assolit entre les parts; això és molt bo i crec que suposarà una garantia d'aplicació per tot, independentment del major o menor poder sindical en cada sector o empresa.
És una bona notícia. Però jo m'he fet sovint dues preguntes que deixo aquí: De la mateixa manera que s'estableix un salari mínim que es calcula com un percentatge del salari mitjà, seria positiu que es poses algun límit al salari màxim i s'establís alguna relació amb els salaris baixos de cada empresa? I, caldria potser regular d'alguna forma les retribucions extrasalarials, que tenen el seu sentit de recompensa, però que sovint es converteixen en una manera d'augmentar massa les desigualtats?
2. El Pilar Social europeu
Sovint he explicat que un dels problemes punyents i preocupants de l'actual construcció de la UE és el gran desequilibri que hi ha entre el que s'ha avançat en moltes àrees (Unió Comercial, Unió Monetària, Fons estructurals, Unió Bancària, Unió Universitària, Bolonya, Erasmus ...) i amb l'absència de polítiques europees en el sector social. Això crea a molts ciutadans, amb tota la raó, la sensació que "Brussel·les" no els està representant cap avantatge personal. La veritat és que això no és cert, ja que els avantatges indirectes són molt grans; però l'absència de possibles polítiques socials europees directes (garantia de dipòsits bancaris, assegurança parcial d'atur, complement de pensions...) fa que aquesta sensació sigui difícil de corregir. És per això que l'anterior President de la Comissió, Juncker, ja va començar a dir que calia construir urgentment el "Pilar Social", però no hi va fer gaire, i l'actual, Von der Leyen, s'ho proposa sembla que més seriosament. Una de les primeres propostes és un SMIE.
3. Com fer un SMIE
Crec que algunes regles europees sobre el salari mínim serien molt útils i molt bones. Seria un important pas endavant. Cal però tenir en compte algunes realitats derivades de la pluralitat dels països. En primer lloc, és clar que el SMIE no pot ser mai una xifra, ja que els nivells de productivitat i el cost de la vida varien molt a cada lloc i per tant la uniformització hauria de consistir sobretot a aplicar en cada cas les mateixes regles per calcular-lo, tenint en compte els mateixos índexs de referència corresponents a cada país.
En segon lloc, acceptar que en aquells països en els quals el sistema de concertació sindicats/patronals funciona millor es pot deixar una major llibertat i per tant la regulació pública podria ser menys coercitiva. I, en tercer lloc, fer una labor de seguiment i vigilància del que es fa a cada lloc, com ja es fa per exemple amb els pressupostos públics, o amb el funcionament dels bancs...
En tot cas seria bo que la iniciativa seguís endavant, i que fos l'inici d'una veritable actuació cap a una UE més potent econòmicament i més solidària socialment.