Segueixen ben vius els valors que provocaren la crisi
09
de Setembre
de
2014
Molts pensaven que la crisi financera global que encara estem patint serviria per a millorar els valors i les maneres de fer. Està clar que la crisi va ser causada per valors negatius com la cobdícia sense límits, l'excés de riscos, la visió a curt termini, el menyspreu cap al bé públic, etc. Per això, es varen estendre males pràctiques com les hipoteques escombraria, l'excés d'endeutament, la inversió en productes especulatius que els inversors no entenien, les retribucions desorbitades de molts alts directius, la mala gestió pública, etc.
Però, sorprenentment, hi ha molts indicis que fan pensar que no hi ha hagut canvis significatius en aquests valors tan negatius. Vegem alguns d'aquests indicis. Als Estats Units, per exemple, ja es tornen a comercialitzar als petits estalviadors, productes financers d'alt risc.
Al mateix temps, estan augmentant molt els dividends. Hi ha companyies que ho poden fer perquè tenen molts beneficis i estan ben capitalitzades, però en molts casos convindria no repartir tants dividends per a millorar l'autofinançament i continuar reduint l'endeutament.
Per altra banda, tornen les retribucions estratosfèriques en moltes grans companyies i es tornen a premiar els resultats a curt termini, en lloc de premiar la generació de valor a llarg termini I al mateix temps, moltes companyies segueixen abaixant salaris. Aixó explica que Espanya, sigui el país de l'OCDE on més estan augmentant els desequilibris entre els més rics i els que menys guanyen.
I en la gestió pública tampoc hi ha canvis significatius. Segueixen manant la inversió en infraestructures d'alt cost i baixa utilització, però que són rendibles electoralment. Com a exemple podem recordar que la inversió en AVE va endavant, sense aprendre cap lliçó. En canvi, les inversions que millorarien la competitivitat (Corredor Mediterrani, per exemple) se segueixen retardant.
Tot això ens porta a recordar aquella dita que diu que si no aprenem de la història, estem condemnats a repetir-la.
Però, sorprenentment, hi ha molts indicis que fan pensar que no hi ha hagut canvis significatius en aquests valors tan negatius. Vegem alguns d'aquests indicis. Als Estats Units, per exemple, ja es tornen a comercialitzar als petits estalviadors, productes financers d'alt risc.
Al mateix temps, estan augmentant molt els dividends. Hi ha companyies que ho poden fer perquè tenen molts beneficis i estan ben capitalitzades, però en molts casos convindria no repartir tants dividends per a millorar l'autofinançament i continuar reduint l'endeutament.
Per altra banda, tornen les retribucions estratosfèriques en moltes grans companyies i es tornen a premiar els resultats a curt termini, en lloc de premiar la generació de valor a llarg termini I al mateix temps, moltes companyies segueixen abaixant salaris. Aixó explica que Espanya, sigui el país de l'OCDE on més estan augmentant els desequilibris entre els més rics i els que menys guanyen.
I en la gestió pública tampoc hi ha canvis significatius. Segueixen manant la inversió en infraestructures d'alt cost i baixa utilització, però que són rendibles electoralment. Com a exemple podem recordar que la inversió en AVE va endavant, sense aprendre cap lliçó. En canvi, les inversions que millorarien la competitivitat (Corredor Mediterrani, per exemple) se segueixen retardant.
Tot això ens porta a recordar aquella dita que diu que si no aprenem de la història, estem condemnats a repetir-la.