Ser una rosella molt alta

Anna Schlegel va escriure un interessant article sobre la síndrome de la rosella alta (The Tall Poppy Syndrome) en aquest diari. Passa quan les dones són atacades, ressentides, no agraden per moltes raons, són criticades o retallades a causa dels seus èxits. No és que sigui el meu cas, perquè no em considero gaire alta, però és un fenomen que he observat amb atenció en els meus 15 anys de contacte amb el món laboral en una agència de comunicació i relacions públiques.

Si hagués de definir si la comunicació és una professió amb trets femenins o masculins, em decantaria per dir que és femenina, perquè, al cap i a la fi, és una habilitat que dominen de forma natural les dones. Algunes de les principals virtuts del gènere femení són l’empatia, honestedat, intel·ligència emocional i generositat. Tot i això, l’entorn en el qual jo treballo és majoritàriament masculí perquè els líders empresarials i institucionals catalans són gairebé tots homes. Us recordo les dades de l’estudi de l’Observatori Dona i Empresa de la Cambra de Comerç del 2024: el 74,4% de persones en posicions directives a Catalunya són homes. I dades de l’Institut Català de les Dones del 2020, el 77% dels representats polítics catalans són homes.

"Passa quan les dones són atacades, ressentides, no agraden per moltes raons, són criticades o retallades a causa dels seus èxits"

Bé, on vull anar a parar és que m’agradaria dedicar uns minuts a comentar l’estil comunicatiu femení. El que jo tinc observat, no el que diuen els llibres de management. Que potser és una mica clixé, però només cal observar una estona, i és el que he estat fent els últims 15 anys. En reunions o trobades professionals, les dones líders em dediquen més paraules, em fan alguna pregunta personal quan fan el primer contacte. Quan relacionen amb els altres es miren als ulls, toquen (el braç de la persona amb qui estan parlant), somriuen, repeteixen el nom de la persona que tot just han conegut. Tot això se’m va fer present llegint l’article sobre la síndrome de la rosella alta. Les dones, en general, tenen una manera de relacionar-se més càlida i amable que la majoria d’homes. Això és un tret característic que fa que la comunicació sigui més efectiva, almenys, entre les persones del mateix gènere.

L’antídot a la síndrome, tal com apuntava Schlegel, que ha presidit l’organització Women in Technology i ha fundat tres ONG per a dones, és aconseguir que executius o directius facin de patrocinadors. I això que vol dir? Un home que parli bé d’una dona quan no hi sigui, que pensi en el seu creixement o que en una reunió digui “això ja ho va dir la Pepita”. Donar oportunitats i cedir exposició. 

"Les dones, en general, tenen una manera de relacionar-se més càlida i amable que la majoria d’homes"

Fa uns dies parlava amb un conegut home, que per feina té contacte amb l’empresariat català, i definia les característiques que el diferenciaven del madrileny, o del francès. Un lideratge proper, de conversa directa i sincera, de moltes converses i no tantes reunions. Sobre les dones, vam parlar sobre la calidesa del lideratge femení, i vam comentar que les noves generacions d'homes empresaris cada cop tenen un tarannà diferent. Els líders joves són més empàtics i col·laboratius, “fan que les coses passin”. Saben que cal construir un lligam sòlid i de confiança, i conèixer-se a fons per lligar una col·laboració.