No m’agrada gaire discutir sobre si els serveis han de ser públics o privats. Hi ha coses que els privats no poden dur a terme i, aleshores, les ha de fer el servei públic. Ara bé, com a bon liberal, penso que allò que pot fer la iniciativa privada de manera eficient i justa, millor que el sector públic no hi fiqui el nas. Simplement perquè aleshores la incompetència està servida. Ja vaig parlar, fa un temps (Dues reserves de la biosfera franquista), de dos reductes del sindicalisme vertical franquista que s’han volgut disfressar de dinamisme de mercat i, la veritat, continuen sent un llast quaranta-set anys després de mort el dictador. Molesten més que altra cosa. Vaig dir que Renfe n’era un cas (amb Adif com a actor, perillós, ad latere; en necessiten més proves?) i l’altre era Correos. Com que un cas pràctic -un rere l’altre, és clar- val més que mil discussions i arguments, ara els explicaré la meva experiència amb Correos Express de la setmana passada -encara estic coent-.
Vaig fer una única comanda per Amazon que contenia dos productes: una desbrossadora de gespa i una bateria. Com que eren subministrats per dos proveïdors diferents, cadascun d’ells va utilitzar un servei de missatgeria diferent. Val a dir -i aquí és on entra l’oportunitat per a la iniciativa privada- que l’adreça tenia una inexactitud, ja que vaig indicar el nom del carrer incorrectament. Encara que s’entenia perfectament on s’havia d’anar.
A continuació, detallo els esdeveniments que van tenir lloc. Ho faig utilitzant una taula per tal de facilitar la comparació cronològica del “tast”.
Resum del tast horitzontal:
· UPS, un paquet des de Bèlgica, tres dies i cap incidència. Lliurat a la porta de casa.
· Correos Express, un paquet des del Tarragonès, a uns 100 km de casa meva, cinc dies plens d’incidències, males educacions i incomoditats. Despesa telefònica (vaig picar una vegada amb el 902), benzina i temps. Havent d’anar finalment jo a recollir-lo a les seves instal·lacions.
Ja els vaig dir als d’Amazon que, sisplau, no utilitzessin més aquesta empresa. Ignoro si em faran cas
No sé si cal que faci l’article més llarg, avui. Ja no em queda veu per reclamar que algú faci alguna cosa per evitar que Correos Express continuï campant lliurement i causant desolació. Ja els vaig dir als d’Amazon que, sisplau, no utilitzessin més aquesta empresa. Ignoro si em faran cas. Mentrestant, a patir. I una pregunta: algú dubta de l’eficàcia de la iniciativa privada envers l’esperit funcionarial que, com es demostra, molesta quan pretén fer el que no sap, per allò que no està capacitat i que, siguem clars, li importen un rave els conceptes servei i client?