Simone de Beauvoir

Escriptora, matemàtica i filosofa francesa de principis del S. XX. Podríem dir que amb Simone de Beauvoir comencem a parlar del feminisme com a un corrent més de la filosofia. Fins aquest moment ella s'identifica com a escriptora i literata mai s'havia sentit filòsofa abans. Fins que no va qüestionar el ser dona, el cos de la dona i l'experiència de viure com a dona en comparació a l'home.

L'alteritat. Una alteritat que ja proposava Hegel. Aquesta pensadora, primera referent del feminisme i la llibertat, posa de manifest que aquesta alteritat es fa des d'un ésser primer i superior que és l'home, per això quan escriu la seva obra de referència El segon sexe, (1949) és en comparació al primer: se sobreentén, el masculí.

Va néixer a una família burgesa de París l'any 1908 amb un pare masclista que va manifestar que ell volia un fill. Va ser la primera de la classe i per això sempre li deia que tenia cervell d'home, per la seva intel·ligència. Segurament això fa que el seu activisme i postulats sobre el fet de ser dona i el feminisme s'accentuïn. Transgressora, activista, bisexual, defensora de l'avortament i, s'autodefinia com a viciosa. Li agradava practicar tots els vicis.

Beauvoir: "El feminisme és una forma de viure individualment i una forma de lluitar col·lectivament"

Va tenir una relació oberta amb el filòsof Jean Paul Sartre amb qui compartien el pensament existencialista. Mai va voler tenir fills, i va qüestionar per primera vegada que les construccions del gènere eren educacionals, no biològiques. La tendresa, empatia, les cures, l'amabilitat no eren del sexe dona; eren apresos. Juntament amb Sartre entrevistarien a Che Guevara i Fidel Castro. El seu activisme polític explicà part de la seva vida i obra.

Pensar per a Simone era sinònim de llibertat, de prendre consciència del que una és, del seu cos i de les seves creences. No és el mateix haver nascut amb un cos de dona que ser dona, ni saber quina experiència és viure com a dona. El feminisme és el fonament de la nostra llibertat. És la primera pensadora que se centra en l'estudi de la dona. "El problema de la dona és que ha estat un problema per a l'home". Aquesta cita que explica tota una nova manera de pensar i d'encarar la desigualtat generarà un canvi de discurs. Traspassa la situació de la desigualtat de la dona a la superioritat omnímoda de l'home; del patriarcat. Per primera vegada diferencia el cos de la persona, per a ella el cos és alguna cosa que la dona ha de protegir. Un pensament absolutament vigent un segle després.

Humanisme i feminisme poden caminar de la mà perquè estem posant la persona al centre. Beauvoir no volia parlar de persones, ella reivindicava l'home i la dona i el fet del sexe sentit.

El Feminisme és per a ella "una forma de viure individualment i una forma de lluitar col·lectivament"; cal portar una lluita col·lectiva perquè les opressions existents ens impliquen a totes. Mai havia estat tan actual la seva filosofia.